Memòries I de Josep Maria de Sagarra

Fotografia: Carme Andrade

Les primeres pàgines del primer volum de les Memòries de Josep Maria de Sagarra contenen una exposició detalladíssima dels avantpassats de l'autor, tot remuntant-se fins el SXII. Les seves vides són relatades amb tota classe de detalls i de notes curioses. De com i mitjançant els successius casaments, la riquesa es va acumulant en uns hereus que, de generació en generació van aportant nous béns tot incrementant un patrimoni rural que es va estenent per tota la geografia catalana. La brillant memòria de l'autor a partir dels relats de l'oncle Ferran és la font dels innombrables passatges documentals on els homes i les dones són descrits  amb breus però incissius i acolorits mots. La profusió d'adjectius usats, comparacions i metàfores en sàvia combinació fan de cada retrat un autèntic fresc al natural on el color i la gràcia de la pinzellada són tan reals que el lector no s'ha d'esforçar gens per imaginar-se'ls ben vius al seu davant.

La primera part del volum  arriba fins a l'adolescència on assistim al descobriment de les grans passions que marcaran la seva vida: els ocells i la literatura. Els ocells, herència espiritual i poètica de la seva mare; la literatura com a resultat d'una sensibilitat extraordinària unida a unes grans qualitats intel.lectuals, cosa que produirà gran admiració en els professors del Sagarra adolescent. La mort de la mare assenyalarà els límits, la frontera de la seva vida d'adult.

Alguns dels fets històrics narrats, com els de la Setmana Tràgica, són relatats com si el jove Sagarra els hagués seguit amb curiositat des de la finestra d'una atrinxerada torre. A causa de la seva posició social, el seu bàndol era el del poder ben allunyat dels pàries que es sublevaven pels carrers i places de la ciutat. Malgrat això, un petit fervor revolucionari neix en el seu cor, ni que sigui per l'ardor juvenil propi de la seva edat. 

Les memòries d'en Sagarra constitueixen una gran font de coneixement de la cultura de començament del segle XX. Així, tot un seguit de personatges, Carles Riba, Josep Maria Lòpez Picó, Josep Carner i altres als quals estava lligat per amistat i per aficions desfilen per les seves pàgines. El final d'aquest primer volum de les memòries acaba en aquest moment històric, com a preàmbul de l'esclat cultural que s'esdevindrà més tard.

Sense dubtar-ne ni un moment, Sagarra és un dels grans mestres de la llengua. Indispensable, indispensable, indispensable...