Transito pel laberint del joc amorós entremig d’atzucacs i amagatalls. Quan
jo em despullo de les flors de l’ànima i tu m’amagues les teves, faig com si
res no passés però el buit omple les meves vísceres. Quan és la meva
vulnerabilitat la que m’emmordassa, jo no em permeto de pronunciar el desig en
veu alta però el maldo i l’enyoro. Trobar la baula perduda de l’enfilall entre tu i jo no és
tasca fàcil.
M’he deixat trencar/Jo que era tota /sencera una.
Aleshores cerco el plaer en el silenci del mi. El silenci és la veu més exaltada per proferir el crit de carn . Sóc jo en profund. Company amatent de la meva volguda solitud, germà fidel. Malgrat tot, torna a aparèixer el buit del dubte i la irresolubilitat de l’acció amorosa, l’escaramussa i el desencís. No és això. No era això. I la recerca contínua. Les trobades fugisseres, clandestines, mirall de la meva íntima clandestinitat, el joc d’anar i tornar, del gat i la rata que s’escapa, del vol i dol, marieta posa-hi sucre que seran un xic millor i no en són. Miratge. I les ales del vers llibertari s’estenen en picat a ritme de claqué en un joc de dansa, clac, clac, clac clac i clac.
Bes Un de bo de veres,/un de tres quarts./Un de cantó/i un banyat amb peres./Treu de davant el sol/i en l’esquena t’escalfaràs.
El joc mordaç de la cluca d’amagar. Anar, venir, doldre, sofrir, oir, plor, fugir, olorar, escopir, plaer, visual, carnal, sensual, jo i tu, tu i jo i l’altre.
Et llepo lenta i dura trobo/ta pura carn de rosa/vestida en roig venint.
L’amor que mor, l’amor que no mor, l’amor que em venç i no ve o el que ve i no em venç. I el sexe sense ànima. Ni trio, ni tria. Tria ella, la química dels llençols. I em sé objecte o em sé subjecte. I la irresolubilitat de tot plegat.
I en tres mesos/ no hem tingut/ temps, encara, per saber-nos.
L’estupefacció m’habita. Trio el perdre’m en el meu pou íntim, el dissoldre’m en la meva pròpia substància mineral.
Gaudir/en silenci/en jo./Jo amb mi.
Em guardaré, doncs, de l’amor?
Carme Andrade.
M’he deixat trencar/Jo que era tota /sencera una.
Fotografia: Mònica de Dalmau Mommertz |
Aleshores cerco el plaer en el silenci del mi. El silenci és la veu més exaltada per proferir el crit de carn . Sóc jo en profund. Company amatent de la meva volguda solitud, germà fidel. Malgrat tot, torna a aparèixer el buit del dubte i la irresolubilitat de l’acció amorosa, l’escaramussa i el desencís. No és això. No era això. I la recerca contínua. Les trobades fugisseres, clandestines, mirall de la meva íntima clandestinitat, el joc d’anar i tornar, del gat i la rata que s’escapa, del vol i dol, marieta posa-hi sucre que seran un xic millor i no en són. Miratge. I les ales del vers llibertari s’estenen en picat a ritme de claqué en un joc de dansa, clac, clac, clac clac i clac.
Bes Un de bo de veres,/un de tres quarts./Un de cantó/i un banyat amb peres./Treu de davant el sol/i en l’esquena t’escalfaràs.
El joc mordaç de la cluca d’amagar. Anar, venir, doldre, sofrir, oir, plor, fugir, olorar, escopir, plaer, visual, carnal, sensual, jo i tu, tu i jo i l’altre.
Et llepo lenta i dura trobo/ta pura carn de rosa/vestida en roig venint.
L’amor que mor, l’amor que no mor, l’amor que em venç i no ve o el que ve i no em venç. I el sexe sense ànima. Ni trio, ni tria. Tria ella, la química dels llençols. I em sé objecte o em sé subjecte. I la irresolubilitat de tot plegat.
I en tres mesos/ no hem tingut/ temps, encara, per saber-nos.
L’estupefacció m’habita. Trio el perdre’m en el meu pou íntim, el dissoldre’m en la meva pròpia substància mineral.
Gaudir/en silenci/en jo./Jo amb mi.
Em guardaré, doncs, de l’amor?
Carme Andrade.