L' Índia a casa nostra darrerament està adquirint un glamour impensable en el nostre imaginari de fa uns anys. Ara, amb els viatges de l' Honorable i la megaboda milionària amb cavall blanc inclòs al cap i casal de Catalunya, l' Índia ocupa un espai en les pàgines de paper couché de les revistes del cor monopolitzat fins fa per la decadent noblesa europea. Potser a causa d'aquest soroll mediàtic, m'ha cridat l'atenció descobrir en un prestatge de la biblioteca de casa Nocturn a l'Índia, l'autor del qual és Antonio Tabucchi. L'he obert a l'atzar i he trobat unes notes en un full doblegat a la pàgina 55, unes notes que vaig escriure fa una pila d'anys i que transcric tot seguit. Val a dir que van ser escrites amb l'emoció al cor després del meu primer viatge a aquest espectacular i commovedor país.
Nocturn a l'Índia és un barreja de relat real i de ficció, i per aquest motiu connecta molt bé amb les meves impressions després de la primera estada a aquest país, perquè viure a l'Índia és viure entre la realitat i la ficció, entre la matèria i l'esperit, entre la realitat més injusta i colpidora i el perfum de les tones de flors que es venen a les parades dels temples.
Amb el relat de Tabucchi revius les impressions d'alguns llocs visitats, des de la decadent Bombai fins el sud del continent i celebres la complicitat que estableixes amb l'autor quan relata les seves vivències que s'assemblen tant a les teves: les coneixences que fa en una de les llargues parades d'un viatge amb autobús, la conversa amb un metge d'un hospital de Bombai o la trobada casual amb un jove iogui que després d'intercanviar unes quantes frases en anglès, se'ns va prestar a fer de xofer i de guia religiós pels temples més amagats de l'estat de Karnataka. Et deixes portar pels mitificats paisatges del mar de Goa, Calanguten, Fort Aguada i la costa Malabar, noms tots ells de ressonàncies exòtiques i tornes a viatjar, però aquesta vegada des de la butaca de casa teva. Tot un plaer.
