Espai de creativitat amb plantes i flors al Centre Botànic de Reus

Les possibilitats pictòriques de les plantes

Sempre he cregut que el comerç i l'art són dos conceptes que poden convergir per millorar la vida cultural de les persones, però cal que hi hagi la voluntat i el plaer per fer-ho.
En aquest cas, el comerç al.ludit organitza per a qualsevol persona interessada,  algunes activitats que tenen com a denominador comú el gust estètic i la seva relació amb el món misteriós de les plantes i de les flors.
El taller "Pintem amb plantes" s'ha desenvolupat sota la conducció de l'artista plàstica contemporània  Agustina Sobrino, la qual ens ha fet descobrir als participants les propietats pictòriques d'alguns vegetals. Hem descobert amb tècniques senzilles l'espectacularitat cromàtica que es destil.la d'uns pètals de rosa o dels pistils d'una liliàcea. Les possibilitats artístiques que ofereixen aquests materials naturals són tan  sorprenents com accessibles. Així els sucs de les fulles de menta, el sedum, el safrà són tints naturals, gratuïts i a l'abast de tothom. Només cal deixar-se portar per les seves possibilitats i alliberar el sentit creatiu que tots portem dins.
Els resultats ens recorda vagament  les fines aquarel.les d'alguns paisatges orientals.

Felicitats al Centre Botànic i a la professora per la iniciativa.

Passeig matiner per Les Borges del Camp

Passeig matiner per Les Borges del Camp.
El grup de caminants sortim des de la Creueta - antiga creu de terme- o des de la Farmàcia a peu de carretera. Les dues possibilitats ens condueixen per camins fàcilment accessibles a petits turons on encara queden en peu alguns masos amb ganes de sobreviure a les urbanitzacions dels darrers temps. Els conreus de l'olivera i l'avellaner, en molts casos són invaïts per les males herbes i per les botges; en d'altres són conservats pels mateixos que s'hi han construït el petit xalet o la petita casa on passar-hi els caps de setmana amb la família.L'hort i el  conreu d'alguna finca són l'esbarjo de més d'algun pagès de ciutat, que ha descobert els plaers ancestrals del contacte amb la terra i el gust per veure créixer les llavors, encara que més d'un  ha hagut de posar fre a l'intent expansionista de la raça conillera construint tanques protectores del producte vegetarià tan preuat pels espavilats animalons.
Els camins en altres moments,  van seguint fondalades ombrívoles on els pins, les alzines i les mates s'abigarren uns amb els altres oferint-nos racons tupits de vegetació i d'aromes intensos a pi o a les figueres properes al camí.
El camí dels Miradors, al peu de la Roca Bruna i obert al trànsit fa poc, és un bon lloc per fer-hi una petita excursió  ja que ens ofereix un punt magnífic on poder gaudir de vistes a banda i banda  ben diferenciades. Aquest camí és força utilitzat per esportistes a l'hora de la posta del sol, que van ascendint amb pas de corredor de muntanya, qui sap si a l'encalç d'algun rècord maratonià.
Del Mirador o dels Miradors en tornarem a parlar en un altre comentari.
Des d'aquí, us animem a explorar els vostres espais naturals més propers.

Elizabeth Costello de J.M.Coetzee

Elizabeth Costello de J.M.Coetzee

Esperava trobar-me amb una novel.la , amb un relat  d'estructura narrativa més o menys tradicional i en canvi em trobo amb vuit capítols, més ben dits lliçons, on en cadascun d'ells se'ns presenta el personatge d' Elizabeth Costello com a protagonista d'una conferència, d'un viatge , d'una visita a un congrés com a pretext per mostrar-nos la seva psicologia, els seus estats d'ànim i les seves contradiccions ètiques i vitals.
Els temes de debat i reflexió giren a l'entorn del mal present en la humanitat i en la polèmica que suscita el paral.lelisme que fa entre els camps d'extermini nazi i els escorxadors industrials dels animals que consumim. Es pregunta com és possible que els humans ens alimentem  dels cadàvers i de les vísceres dels animals i no ens suposi cap problema ètic. Aquestes discussions seran punts de desencontre amb part de la seva família i provocarà reaccions desagradables en els llocs on és convidada. La protagonista però, es sent ja a la darrera etapa de la seva vida , per la qual cosa es permet el luxe de no amagar cap replec de les seves conviccions al voltant de l'amor, del realisme en la literatura, de la religió,etc. L'últim capítol intitulat a A la porta ens transporta a un lloc fictici on es suposa que hi van els que estan a punt de viatjar cap el son etern i on ella està a l'espera- una espera kafkiana-  que li donin el vist-i-plau per traspassar la darrera porta.
El més destacable de la lectura, a més dels temes controvertits que inciten a la reflexió, és la mateixa protagonista, una dona apassionada i sincera en les seves incerteses.

La ment en blau. Lola Bou

La ment en blau de Lola Bou .
Ahir al vespre a la plaça del Rei de Tarragona  aquesta artista valenciana va presentar el seu nou disc La ment en blau. Cançons interpretades amb una veu brillant i càlida que van esdevenir un autèntic plaer per als sentits. Uns poemes cantats amb el desig que arribessin al cor dels presents,- paraules dites per la mateixa Lola Bou- i  interpretats amb força i passió amb la veu, amb el piano i amb la guitarra. Lletrista, compositora i dissenyadora de la caràtula del disc.Artista total. Estarem atents a les seves creacions.
Aquí en teniu una mostra:

Com un espill
de cada un, la terra està mostrant
el seu rostre apagat,
un reflex desolat.
Som orfes, som estranys,
sensibles criatures
filles de la soledat.

(Lola Bou de Filles de la soledat)

El desdoblament del temps, teoria de J.P.Garnier

M'ha cridat l'atenció - de persona profaníssima en la matèria- , l'entrevista realitzada a la contra de La Vanguàrdia(25-02-11) del físic francès J.Pierre Garnier.La veritat és que l'has de llegir unes quantes vegades per copsar o per intentar copsar els conceptes que s'amaguen darrere de les paraules. El més interessant però, és que després de llegir aquesta entrevista i escoltar una conferència del mateix Garnier, arribes a la conclusió  que darrere de molts costums, tradicions i supersticions que el poble de forma intuïtiva ha anat practicant al llarg dels temps comença a haver-hi explicacions científiques i racionals.

Així és que la física quàntica podria explicar allò de consultar-ho amb el coixí, quan tenim un problema i fins i tot el fet de pregar o de deixar-ho en mans de la providència o el que demanes amb intensitat abans d'anar a dormir s'acompleix,etc.i tot gràcies que el nostre temps es desdobla en un jo present ( conscient) i en un jo futur (quàntic). Aquest desdoblament ens permet avançar el present a través de la memòria del futur...conclusió pràctica: abans d'anar a dormir el darrer pensament ha de ser positiu en relació a la nostra vida, d'aquesta manera avançarem en un sentit beneficiós i allunyarem la possibilitat que s'agreugin els problemes i fins i tot el nostre jo quàntic farà que es vagin resolent...

Sembla ser que, segons Garnier, és mentre dormim  que es realitza l'intercanvi d'informació entre els dos jo. Ara entenem allò d'encomanar-nos a l'àngel de la guarda que ens deien les padrines...

Bonic, oi? I fàcil de practicar..

La festa de la sal. L'Escala

La festa de la sal a L'Escala
Els dies 17 i 18 de setembre, la platja de L'Escala es converteix en un decorat i en l'escenari d'una festa que recorda el temps en què era lloc d'arribada i de magatzem de la sal provinent de les illes balears o d'altres indrets.
Una festa més de remembrança d'un passat, una més de tantes com es celebren a Catalunya, sigui per commemorar una data històrica, un passat gloriós o una llegenda, però en aquest cas el que la fa una festa especial i plena de gràcia en primer lloc és l'espai on es desenvolupa la festa, ja que la platja de L'Escala i les dues ribes, la  riba nova i la riba vella són l'escenari ideal i lluminós de totes les activitats que s´hi desenvolupen: mostra d'oficis mariners, danses, música, tavernes, jocs infantils, desembarcament de la sal,etc. Un altre dels aspectes que la fan una festa especial és el dinamisme i l'animació dels organitzadors , que conviden a la participació de tot el públic durant tots els moments de la festa. Un moment especialment màgic és l'arribada dels velers llatins amb  la platja a les fosques i amb  el públic esperant-los a la riba amb un fanalet a la mà i cantant una coneguda havanera.
Festa d'aromes, de llum, de música, de cançons, de gust a anxoves, a sardines a la brasa i del deliciós rom cremat assaborit vora el mar en una càlida i perfumada nit.

C.A.

El temps dels errors de Mohamed Xukri

El temps dels errors de Mohamed Xukri

Després de llegir aquesta mena d'autobiografia- si bé és la segona part-, comprovo una vegada més com la nostra cultura, i em temo que totes, està alimentada de llocs comuns i d'idees preconcebudes. En aquest cas, el relat ens presenta  un Marroc completament allunyat del tòpic o almenys del Marroc del nostre imaginari. En plena descolonització espanyola, el país està empeltat de cultura popular espanyola però també de  cultura i de literatura europea. Tànger, Tetuan, ciutats transfrontereres on una colla d'intel.lectuals, poetes, escriptors, aventurers hi fan estada i  contertulien amb els escriptors marroquins en els típics cafès entre les boires del kif i els vapors etílics en una societat aparentment permissiva amb l'alcohol i amb les prostitució.

Els carrers dels barris pobres, les fondes i els bordells barats configuren un escenari sòrdid i caòtic, on tothom mira d'espavilar-se com pot i on les relacions entre les persones tenen un cost i una torna. El protagonista es debat entre l'infern particular que ha estat la seva primera joventut i la descoberta de la lectura i l'escriptura com espai imaginari de salvació. Interessant la seva mirada cap a les dones del seu voltant.En resum, un relat cruel i desmitificador.

Exiliada d'Artur Bladé i Desumvila

L'exiliada d'Artur Bladé Desumvila.
De tant en tant, cal fer una mirada enrera i rellegir el nostre passat immediat per conèixer el que s'ha perdut i el que no hauríem de tornar a perdre mai més. En aquest cas, l'autor, nascut a les nostres terres ebrenques,  en principi cronista afeccionat, esdevé un autèntic professional del periodisme en primera persona, motivat per la necessitat de descarregar les penúries provocades per la desfeta de la guerra i per l'incert exili en terres franceses.
Interessant el retrat dels personatges- masculins tots ells- que conviuen a Montpeller, ciutat que els acull gràcies a l'amistat i a l'intercanvi cultural que proporcionà el moviment del felibritge i els vincles que s'hi establiren en els temps anteriors de la Renaixença.
 Rovira i Virgili, part de la família Companys, Apel.les Fenosa,Pomeu Fabra, Heribert Barrera per només citar-ne alguns, són personatges que desfilen per les pàgines d'aquesta primera part del cicle de l'exili i ho fan des de la condició humana, cosa que facilita l'acostament al lector.
 L'amistat de l'Artur Bladé amb  Francesc Pujols, un intel.lectual més dels afincats a la capital del midi, ens apropa al coneixement de la seva figura, considerada  important en el panorama del pensament filosòfic europeu  del moment.

Per altra banda, impressiona constatar l'edat joveníssima de molts d'ells - al voltant dels  vint anys- i al mateix temps la maduresa professional i erudita i sobretot el desig de coneixement cultural de la qual cosa, l'exili no els és un obstacle, ja que és continuada l'activitat poètica, tertúlies, exposicions i conferències que organitzen els exilats catalans. Tot això abans no tocaren els timbals de la guerra europea però això ja són figues d'un altre paner.

El hombre de al lado

El hombre de al lado, un film de Mariano Cohn i Gaston Duprat. Argentina 2009

De com l'acció d'un veí pot esdevenir una tortura que et corseca viu i que és capaç de capgirar tota la teva vida començant per les teves relacions personals i familiars. Pel·lícula filmada en primers  plans impecables on les mirades i els gestos parlen per ells mateixos.
La tensió dramàtica va en augment tot posant al descobert les tensions familiars i  internes del mateix individu, que per altra banda se'ns presenta com un personatge culte, un arquitecte que viu amb la seva família a l'únic edifici projectat per le Corbusier a la capital argentina. Aquest edifici serà profanat per l'acció del veí en qüestió, un home rude, d'una escala social i cultural molt allunyada de l'arquitecte però que de forma gradual va exercint un poder psicològic sobre ell a punt de destruir-lo... el final el deixo per vosaltres.

(Per cert un veí de set anys que practicava amb la trompa a les hores de la migdiada ha estat multat amb 700 euros no fa gaires dies a la ciutat de Tarragona )

La saviesa de la Toscana de Fernec Maté

La saviesa de La Toscana de Fernec Maté

No és un relat, no és un assaig, no és una autobiografia, no és un llibre de receptes i és tot això alhora. També és una exaltació de la vida "senzilla" al camp i no a qualsevol camp sinó al de La Toscana, com a Locus amoenus, com un nou Shangri La, com el paradís perdut etc. Potser és excessiva la idealització d'aquesta regió italiana, com si el materialisme o el consumisme no hagués fet entrada a La Toscana, com si fos una illa inexpugnable de bonhomia, de bona convivència, d'abundància de queviures, de bon vi, de bons formatges i d'excel.lents hortalisses i on els infants encara són educats per la tribu, no només per la família...

No sé, se m'escapa algun detall amb tanta felicitat.  Caldria anar a viure-hi una temporada. Potser que ho fem, no ho descartem. Potser l'autor ens hi convidaria si li diguéssim i és l'afany de coneixement el que ens hi portaria, no només les excel.lències del vi de la seva bodega...

Deixant de banda la ironia, està escrit amb gràcia i farcit d'anècdotes personals viscudes arreu del món, abans d'aterrar per sempre més a la meravellosa Toscana.

Paisatge aproximat de Peter Stamm

Paisatge aproximat de Peter Stamm.

El fred i el gel són literaris? estan de moda ? Abans del boom de la narrativa del nord, confesso que sempre m'havia sentit atreta pels paisatges gèlids i foscos d'aquelles terres i per les seves soledats . Aquests darrers anys també he picat l'ham dels Larson i cia però aquest Paisatge aproximat s'allunya de les històries amb assassinats i màfies ocultes.
 Amb lupa ens aproximem als sentiments i a les  emocions d'uns personatges normals , treballadors de les conserveres: gent  que estima, odia, es baralla, pateix, s'entrompa, es separa i es retroba. Un microcosmos descrit amb tendresa i també amb una certa acritud. La prosa és directa , aparentment senzilla i fresca; potser per aquest motiu no et deixa indiferent.

Cosmos de V.Gombrowitz

Cosmos de V.Gombrowitz.

Què diríeu d'unes pàgines on els objectes descrits s'arrengleren linealment d'una manera determinada com a senyals o com a premonicions d'una tragèdia posterior?

Això és Cosmos i molt més. Inclassificable relat, estrambòtics personatges que actuen aparentment sense una lògica estàndard però que t'enganxen en aquest caos d'objectes, d'animals assassinats i altres especímens que acaben de forma tràgica.
 Zakopane és l'escenari, una població de la petita Polònia envoltada de muntanyes i lloc preferent dels estiuejants polonesos.

Cosmos i caos són un binomi inseparable ? És això el que ens vol dir l'autor? O el caos és només aparent, ja que tot està calculat i planificat  com ocorre amb els assassinats del relat ? Aquí queda l'enigma.

Tea bag de Henning Mankell

Tea bag de Henning Mankell

Una de les històries potser menys saboroses de totes les que he llegit del Mankell. No cal dir que es mereix un bon aprovat però li manca aquest irònic i àcid sentit de l'humor amb què ens té acostumats. Un relat on potser hi sobren alguns personatges com l'altre escriptor al qual odia i per contra hi  destaquen altres personatges genials com la mare beneita de l'escriptor narrador.

La tragèdia social i política de fons ens somet a la reflexió, això sí; si no, no seria Mankell.

Cuaderno de Maya

Cuaderno de Maya d'Isabel Allende

Aquesta vegada la Isabel Allende ens porta una història d'iniciació juvenil i també podríem dir de regeneració o de reencarnació. Està en joc el passat fosc de la jove protagonista , un passat viscut de forma molt perillosa que la porta a haver de fugir dels fascinerosos que la persegueixen. Aconsegueix la pau neuronal a l' illa perduda de Chiloè i la descoberta de l'amor amb majúscula fan la resta.

Vaja, que t'agafen ganes d'anar-hi per veure si també se't regeneren totes les neurones del cervell.

I si fos veritat de Marc Levy

I si fos veritat

Bon ritme des de l'inici.Una història molt llegidora en un parell de tardes d'estiu i , si pot ser, davant del mar.

Als adolescents també els pot agradar pel romanticisme que traspua tota ella.

Professors i professores: recomaneu-la!