D'abril a novembre, del despertar a la llum al temps de la latència i la foscor, una dona decideix fugir del seu hàbitat quotidià i tornar a la ruralitat dels seus orígens familiars amb l'objectiu de treballar en una novel.la.
En aquest trànsit de la vida urbana a la vida rural es situa el relat de l'escriptora Carlota Gurt. Una història amb una arrencada força coneguda. La fugida o l'evasió o la recerca de silenci és una pràctica força usual en el món intel·lectual i artístic; malgrat això, el relat de Sola se'ns presenta molt seductor des de les primeres pàgines on l'estil de l'escriptora batega amb força i els pocs personatges que habiten el relat se'ns revelen força enigmàtics. Un triangle donarà vida al relat, dos homes i una dona, la Remei. Un altre triangle literari fluctua entremig de les pàgines de Sola en un exercici de meta literatura, la Mila, l'Ànima i el Pastor de Solitud. Se'ns fa fàcil endevinar qui representarà l'Ànima i qui el Gaietà (el pastor) en aquesta altra Solitud de la Remei. Un estudi dels paral·lelismes entre ambdues narracions seria un exercici interessant de realitzar.
En allò que destaca Sola no és en l'esquema argumentatiu en sí, sinó en unes constants que fan de la novel.la una proposta ben seductora. Per un cantó l'estil literari amarat d'una expressivitat que fa de l'abruptesa i d'un llenguatge de vegades descarnat i directe el seu major atractiu. De l'altra, la capacitat narrativa d'ensamblar els temps present i el temps passat i en especial de configurar els tempos del relat de forma estratègica de tal forma que el suspens està assegurat, cosa que és motiu d'agraïment per part del lectors.
Finalment no puc deixar de costat tot allò que esdevé a la protagonista en aquest viatge cap a la soledat en un ambient on s'hi barregen els records de les relacions familiars, els sentiments negatius vers la mare, la seva frustrada maternitat i altres successos que componen un quadre ben farcit d'intensitats emocionals i on la casa rural, en aparent el refugi desitjat, ho és menys del que la Remei hauria projectat.
Aigua i foc. I la llegenda de la dona folla que planarà pels capítols finals...
