Territoris confluents de Béatrice Bizot i Ramon Cornadó. (Exposició conjunta a la Galeria Anquins de Reus)
Homenatge ín(t)(f)im. Escultures de B.B.
La ment
L’home sol entre runes. Pressent el futur i recorda el present. Aigua que flueix. Memòria
líquida. Deslliura la ment en vol d’ocell. L’alè de l’ànima en stand by, suspès. Les veus en mode
silenci. Alerta. L’ésser que pensa sorgeix
de la no encara ferralla i de la no encara desfeta. No encara. Preveu. És l’avenir
incert.
L’escala
La dona puja els esgraons del temps, - l’escala
que mena al futur- , arriba a la fita i contempla. El buda universal. Invitació
al paradís interior. No peatge. No cost. Lu-ci-de-sa.
El mur
El ferro. El metall roent i l’origen. Rovell. El
ciment. La presó. Sorgir del mur. Sorgir de la presó. Entre murs el batec de la
terra que crema. La rosa és una fletxa que fa diana. Trajectòria.
Territoris confluents de Ramon Cornadó (Homenatge ín(t)(f)im) Diàlegs amb la natura. Fotografia
La nuesa i l’equilibri, el repte de la ment en
recerca de. L’eterna que s’entreveu en
la branca ínfima. El no res quan és ple,
el ple del no res.
El silenci envolta el nou i el vell de la
presència que s’absenta. El nou i el vell de l’absència que es fa present.
Visions desenfocades, construïm mitges veritats. La bella impudícia del nu
vegetal. El filtre de la mirada. El vel que matisa.
Som aire som cel en el núvol que acull el petit
ocell, punt ínfim, punts i línies, geometries del nus i del brost que germina. Present
nou.
Som germen del gran buit, de l’ombra, som fora,
som dins.
Nosaltres. Innecessaris.
És allò que fluctua en onades rítmiques, la roda i
l’ocell que mira, repetició i oscil.lació. És el run run que no cessa. La
memòria de l’aigua. El rodolar del còdol. El codolar que rodola. La rierada. El
brogit del silenci. És el camí vegetal amb branques que s’esmunyen a la recerca
de.
Aire
© Carme
Andrade
Desembre
2018