Jad Hatem és un professor de filosofia i literatura de la universitat de Beirut estudiós de la cultura i de la literatura catalanes. Gràcies a les xarxes, vaig conèixer
l’existència del seu assaig intitulat La
llum i la mort en la poesia de Carles Duarte i Joan Vinyoli editat de
forma austera i elegant per Obrador Edèndum. Atreta la meva curiositat pel títol i pels autors que
s’hi esmentaven, vaig submergir-me en l’estudi que fa l'autor del rerefons filosòfic d’ambdós poetes catalans contemporanis. El resultat és
un interessantíssim assaig on poesia i
pensament es retroalimenten aportant-ne sentit i bellesa. La mirada del
professor vers els nostres poetes és una mirada profunda i lúcida al voltant
dels temes de la llum i de la mort estudiats en sis capítols, els dos primers
dedicats a la poesia de Carles Duarte i els quatre restants a Joan Vinyoli.
Els versos: Dono a cada
gest/la intensitat de l’últim mot del recull Tríptic hebreu, (dins S’acosta
el mar. Poesia 1984-2009. València Tres i Quatre, 2010) de Carles Duarte i altres del mateix recull seran el material base
que estudiarà el professor libanès per
desenvolupar l’anàlisi d’en Duarte al voltant de la mort i la llum, un estudi que connecta la
seva poesia amb els clàssics i amb la tradició jueva.
Versos plens d’intensitat d’en Carles Duarte:
Quan algú mor,/un somni
s’extingeix…/…
La vida és una llum als
ulls/ i un tacte encès/que habiten/per un temps/un cos efímer…/…
Una pluja de llum
encèn/aquest blau cel de vidre.
 |
| Fotografia, Carme Andrade |
La pedra solitària de Joan Vinyoli serà el poema al qual Jad Hatem hi dedica tot un capítol. El poema
és analitzat en tota la seva intensitat metafòrica i conceptual, abordant-ne la seva temàtica des de les influències
hördelianes del poeta fins les que provenen dels alquimistes, dels místics o de
la literatura oriental. L’estudi
d’aquest poema ens obre el ventall de coneixements que el poeta posseïa
i que van influir de forma tan sàvia en la seva obra. La pedra solitària, un poema de només dinou versos conté una
simbologia tan potent que un cop analitzada, dimensiona el poema en unes
coordenades que el situen en una tessitura d’universalitat que passaria
desapercebuda si només valoréssim la bellesa externa dels mots i de les seves
combinacions. La bellesa del poema sorgeix de les seves arrels conceptuals i s’aviva en la paraula poètica. L’autor de
l’estudi ens descobreix el poeta en la seva profunditat més filosòfica. Elements
imprescindibles de la seva obra com els arbres, el gall fer, l’ocell blau,
l’abisme groc, són analitzats a la recerca d’un sentit encara que segons Jad
Hatem: Per a Vinyoli, és il.lusòria la
temptativa de conferir sentit a tot: a l’existent, al possible, al necessari,
al contingent…Tot són imaginacions,llevat de la mort.
Un llibre que confereix una nova llum al cos poètic de dos dels nostres.
Carme Andrade
