El setembre de l'any 1996 el mestre de mestres de ioga, en B.S.Iyengar, va visitar el centre Iyengar de Reus. Avui, tot revisant papers, he trobat les notes que vaig escriure en la seva visita. Les he rellegit i m'han tornat a semblar plenes de claredat i d'humanitat.
La pròpia existència és el déu. És el que fa que els meus budells, els meus pulmons funcionin, que fa que tot estigui en continu moviment.
El ioga ajuda a expandir el cor i concentrar la ment; el món actual expandeix la ment i constreny el cor.
El benefici del ioga no te'l trobes tu només: el troben els teus amics, els familiars, els companys...
No m'importa que no cregueu en Déu; el que m'importa és que cregueu en la vostra pròpia existència.
Viu amb amor, practica i treballa amb amor i riu-te'n dels teus fracassos.
Si un altre és superior que tu en virtut, estigues content i dóna gràcies que sigui així.
La meva fe no és un mur o una cortina que m'impedeix veure més enllà; al contrari: és allò que em fa continuar treballant, la voluntat d'anar més enllà del coneixement...
La meva existència, la teva, la de l'altre són els rius que van a parar a l'oceà de l'existència, que a la vegada es transforma en núvols, pluja i rius novament...
(B.S.Iyengar en la seva visita al Centre de Ioga Iyengar de Reus el 23 de setembre de 1996)
Entre les seves paraules i les teves notes, quin parell de savis, Carme.
ResponElimina