M'han impactat unes quantes coses de L'altra. Una és la capacitat que té l'escriptora per observar i contar-nos detalls de la vida diària des d'òptiques realment sorprenents i originals. Això és el que fa distintiu un escriptor d'un altre escriptor: tenir un llenguatge propi i la Marta Rojals escriu amb un segell personalíssim.
L'altre aspecte que des de la primera plana m'ha sorprès és la seva capacitat de dotar de velocitat les situacions i les accions de la seva novel.la, fins el punt que vaig haver de deixar de llegir perquè m'havia encomanat les presses de tot el que ocorre en les primeres línies. Vaig deixar en repòs el llibre i vaig pensar que quan hagués assimilat mentalment la seva velocitat hi tornaria, i així va ser. Al cap de pocs dies ja estava instal.lada en el seu estil llampec i en els seus enfocaments tan imaginatius i originals, com per exemple, per dir que es reuneixen en un jardí on hi ha un llimoner diu que el llimoner esdevé el sostre de les reunions o que es comencen a tancar els paraigües i sabem que ja no plou o que té el mar reflectit a les ulleres i sabem que qui porta les ulleres ja ha arribat a la platja.
Una lectura agilíssima al servei d'un relat on els personatges actuen cadascú en el seu món, com si estiguessin presoners de les seves pròpies manies, que interactuen entre ells mitjançant el WhatsApp, els correus electrònics, els Line amb codi secret per no ser descoberts... tota la parafernàlia tecnològico comunicativa al servei de les angoixes i de les limitacions de sempre. Es sincronitzen horariss per dir que es posen d'acord a fer tal cosa o tal altra. Tenir agafat ferm el comandament del simulador és fer veure, aparentar, i posar-se al dia analògicament vol dir seure i parlar de cara a cara, vaja, com sempre.
El continent de l'artefacte literari està tenyit d'actualitat i el contingut està a vessar d'infanteses tristes, de desencontres amorosos i d'incomprensions. En L'altra, els feed back van bojos, semblen descontrolats però només en aparença.La narradora controla molt bé el moviment del ratolí i el retalla i enganxa, parlant metafòricament clar, de tal manera que sense adonar-te et va conduint cap a episodis de la vida passada de la protagonista en alternança amb moments actuals i en aquest moviment no perd pistonada, tot llisca ràpid, però llisca.
L'altra és l'altra que tots i totes,- això de tots i totes ja em comença a marejar-, si no portem a dintre és perquè no ens hi hem parat a verificar, però que indefectiblement habita dintre de cadascú. Pot arribar a passar que no es manifesti mai però no per això no hi és, potser espera el moment de glòria necessari per manifestar-se. I en això estem.
