Páginas de la herida

(Fotografia: Carme Andrade)

Páginas de la herida de John Berger,  poemes i proses. Els nostres rostres, vida, són breus com les fotos. Així són els seus títols i així de lúcids són algunes de les seves il.luminacions sobre els morts i els vius. Els vius són al centre de la vida dels morts. Així de paradoxal tot plegat i així d’intens i vital.  El temps i l’espai, les coordenades d’això que en diem vida i al voltant balla que balla  l’atemporalitat. La religió ha intentar explicar-ne la relació entre els dos conceptes; aquí John Berger, artista , poeta i pensador es serveix de la paraula poètica per tramar relacions entre religió, filosofia i pensament sense escatir en cap moment la seva anàlisi lúcida de la realitat que observa en els seus passeigs i en la seva quotidianitat. Encara més, parteix del concret - tot i trascendint-lo i  ens el retorna renovat amb un  llenguatge poètic tallant i esmolat.

John Berger,(Londres 1920- Antony 2017) Un autor que trascendeix els gèneres i un artista compromès amb el seu temps.

© Carme Andrade

D'A a X. (Cartes a la presó)

I continuem amb John Berger. L’autor, un dels meu preferits, aquesta vegada escriu en mode gènere epistolar de ficció.  

Dos enamorats en temps de conflicte. - L’amor en temps del còlera-  s’escriuen. Ell des de la presó, ella des de casa i des del barri, des de la ciutat castigada per les bombes i per la repressió. Un poble colonitzat que resisteix els embats de la crueltat i de la indignitat-. Ell, un militant, un terrorista per segons qui, un heroi per al seu poble. Ens situem en les hores actuals d’un país que viu el drama etern del poder opressiu que sacseja una població civil que es resisteix i resisteix. Les cartes d’Aida a Xavier ens mostren la vida d’una ciutat foragitada en ella mateixa i atrapada en la contradicció de la llibertat irrenunciable i el poder imperialista que anorrea vides i dignitat. Algunes de les cartes són un reflex de situacions cruels viscudes a la ciutat,  d’altres són anècdotes de la vida quotidiana escrites amb tendresa, humor i complicitat amorosa. El llenguatge de Berger ens sorprèn sempre per l’originalitat i per la profunditat de les seves observacions. I com va dir The Independent, D’A a X es pot llegir com un poema èpic o un assaig líric o com una novel.la. Sense fronteres de gènere, d’Aida a Xavier es fon a les mans com un plany d’amor i llibertat.

© Carme Andrade