Xant de cabrota, d'Arnau Orobitg i Arnau Obiols

Poemes, dibuixos, partitures... tot ens parla dels ocells, dels seus cants, dels universos sonors que ens acompanyen en les nostres passejades pels boscos i per les planes. Un treball artístic on les paraules ens guien per viaranys seductors cap a espais i universos plens de bellesa, fruit de l'observació i saviesa dels seus autors. I on descobrirem un estol riquíssim de maneres de dir, maneres de xiular, de cantar, de xerricar,etc. El treball lingüístic que hi ha darrere del projecte Xant de Cabrota és exigu, exigent, matisat, un tresor fet de mots i verbs que amplifiquen el nostre horitzó lèxic fins l'infinit i que ens fan rebrotar l'orgull de posseir una llengua sòlida amb un regust popular que caldria defensar amb ungles i dents. 

Un projecte que va començar com a recitació i acció i ha acabat amb un llibre molt ben maquetat i editat per l'Editorial Andorra.

Adquirit a la llibreria El Refugi de La Seu d'Urgell, un espai de cultura impregnat de pirineisme. 

Carme Andrade

Les regles del Mikado, d'Erri de Luca

 No dec ser l’única persona que perd la partida a poc de començar el joc del Mikado, un joc que requereix de molta paciència, destresa manual, seguretat de moviment i molta finor, qualitats totes elles  que es poden arribar a adquirir a base d’aprenentatge, encara que és ben cert que no és joc vàlid per a qualsevol. Això i altres finors ens ve a demostrar De Luca utilitzant la metáfora del joc del Mikado en aquesta narració enigmàtica  i plena de bellesa.

Una noia gitana entra en la vida d’un vell solitari establint-se entre ambdós una relació d’amistat profunda expressada amb uns diàlegs directes i esmolats. Passaran els anys i el misteri de les vides dels dos personatges  els anirem coneixent gràcies a uns quaderns i a unes cartes que s’haurien escrit els dos vells amics. Ell  l’haurà volgut protegir d’una feina perillosa però ella bona jugadora del Mikado l’haurà desafiat amb totes les garanties de seguretat.  Una noia llesta que fuig del patriarcat i un home vell i savi. Les aparences enganyen, l’home vell viu enmig de la natura com un ésser allunyat del món però  veurem el perquè d’aquesta aparent soledat  si seguim les pautes del Mikado, jugades sigiloses  que no desperten les sospites dels adversaris  tot plegat dintre d’unes coordenades històriques que no desvelarem.

 Per aquí van Les regles del Mikado del napolità Erri de Luca, un relat curt amb un llenguatge directíssim però potser de vegades massa el.líptic, ja que el lector ha de deduir moltes situacions. El balanç resulta positiu per l’originalitat en la forma i per l’encert de la metàfora del Joc del Mikado com a desllorigador de tot el relat.

Carme Andrade