 |
| Fotografia i pintura: Carme Andrade |
Deixa la mar que
passi el dia,
l’ull es disposa
a no veure la tenebra
en l’instant que com
una llosa
gravita
i es fon
al cel del teu silenci.
(Carme Andrade)
divendres, 20 de març del 2015
dimarts, 17 de març del 2015
Infantesa
 |
| Dibuix i fotografia: Carme Andrade |
Infantesa
No pas com el qui caça papallonesi les clava, isolades de la vida,
orfes de la claror que les voltà
vull recordar, infantesa,
la tremolor irisada dels teus dies.
Pels teus jardins, pels teus intactes boscos
i les fràgils ciutats de l'esperança,
ben lliure hi vagaregi la memòria,
entre la claror tendra
i daurada d'un temps d'ales i flors.
Maria Àngels Anglada (1930-1999)
21 de març, Dia Mundial de la Poesia
dimarts, 10 de març del 2015
Avui fa 20 anys Ovidi que ja no hi ets...
Tot explota pel cap o per la pota
ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra esforça, creixent. Les molles volen al vent, diuen: “si no et donen, pren”. No és de lladres dir amén, quan la suor del que fem, no l'eixuga el que rebem. Mullem d'hora al qui ens la pren. És qüestió de saber clar fins quan hem de treballar per al sou que ens fan guanyar per al sou que ens fan guanyar. Llavors ja podrem jutjar el que vol dir explotar. Conscients de l'explotació, no hi haurà més solució que aprofitar l'ocasió i, allò que es diu amb passió, fer valer la nostra raó. Perquè... ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra esforça, creixent. Les molles volen al vent, les molles volen al vent, les molles volen al vent. (Ovidi Montllor) |
La pell de la frontera (1)
Fa pocs dies que vaig penjar en aquest blog una entrada que vaig titular A la intempèrie i ara acabo de llegir el següent:
.../...les úniques imatges que n'han quedat mostraven tot de parracs clavats al filferro espinós, la muda de la pell com un peatge. La imatge era prou explícita: la roba mai no s'enganxa sola, dessota hi ha la pell .../...
Finalment, algú s'atreveix a descriure de forma crua, dirien alguns, jo en dic potent, la situació dels que entren per l'estret de Gibraltar o per Canàries i són enviats a Almeria, d'Almeria a Madrid i allí s'espavilen a enviar-los a Barcelona o a València, mai a Castella. De Barcelona a Alcarràs, a Serós o a Torres. Allí els esperen dos dies de feina cada setmana o cada mes, mentrestant viuen entre cartrons i sota els arbres.
A sobre de les pedres de les feixes del costat, tot de roba eixugant-se al sol, pantalons estesos a les canyes, pereres vestides amb samarretes.../...
.../...La veritable festa de la Diversitat s'hauria de fer aquí, als afores d'Alcarràs.../...
Francesc Serés (2014) La pell de la frontera. Quaderns Crema
Tots cecs i muts
.../...les úniques imatges que n'han quedat mostraven tot de parracs clavats al filferro espinós, la muda de la pell com un peatge. La imatge era prou explícita: la roba mai no s'enganxa sola, dessota hi ha la pell .../...
 |
| Fotogriafia: Carme Andrade |
A sobre de les pedres de les feixes del costat, tot de roba eixugant-se al sol, pantalons estesos a les canyes, pereres vestides amb samarretes.../...
.../...La veritable festa de la Diversitat s'hauria de fer aquí, als afores d'Alcarràs.../...
Francesc Serés (2014) La pell de la frontera. Quaderns Crema
Tots cecs i muts
dissabte, 7 de març del 2015
Una rosa blanca
 |
| Mar de la Plata. Fotografia: Carme Andrade |
als teus llavis,
riu avall,
claror de lluna.
(Carme Andrade)
dimarts, 3 de març del 2015
Escriure em salva, diu la Miramelsmots
La literatura,- el llegir
i l'escriure - és el meu mitjà particular de transcendir la quotidianitat. La
Miramelsmots [i]fa
poc en una entrevista- per cert, no us la perdeu- deia: L'escriure
em salva.[ii]
És aquest desig de supervivència el que ens punxa per fer de les paraules un joc compartit, segons la Miramelsmots o fer-ne una necessitat
personal per explicar-nos a nosaltres mateixos. Aquest seria el meu cas. En
aquest acte de superació de la vida diària hi ha un punt de fuga cap a
terrenys ideals on ens sentim alleugerits, en definitiva més lliures.
Llibertat, llibertat, llibertat, el mot sagrat...
 |
| Promesos. Marc Chagall. Foto: Carme Andrade |
La primera espurna sorgeix
de la connexió amb el subconscient que em dicta en forma d’imatge recurrent o
d’idea el que més tard esdevindrà material poètic, material narratiu o
pictòric. El treball conscient farà la resta, donarà una primera forma i després una
segona, una tercera i així fins concloure el poema o el relat. Altres
vegades és una experiència o una vivència en concret que m’alertarà de la
necessitat d’escriure sobre allò. En aquest cas, la història personal de
cadascú també hi intervé activament, ja que si ens preguntem perquè ens ha interessat aquesta
situació, aquesta vivència i no aquella altra, la resposta la trobarem en els
replecs més personals de la nostra experiència.
En Fernand Clemot en el
seu article De vuelta al callejón del gato diu que a través de
la literatura va trobar la fórmula per eixamplar allò viscut i jo diria que a
través del llegir i de l'escriure he trobat la manera de viure més vides i de
viure la meva pròpia amb més intensitat, en certa manera amb un plus
afegit d'alguna cosa que es deu semblar força a la felicitat...
[i] Miramelsmots és l’alter ego literari de la
comunicadora, gestora cultural i escriptora Núria Pujolàs.
dilluns, 2 de març del 2015
Vull, sí vull
 |
| Fotografia: Núria Gatnau |
Vull, sí vull
la
rosa del desig.
Alba, vida, vol
rasant curt.
(Carme Andrade)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)