La poesia de Raquel Estrada
és una poesia directa, on cada paraula té un valor, res és gratuït. Les imatges
estan construïdes a cops d'escarpa, de materials durs, sense concessions al
lirisme fàcil. Parla de les nacions sense
sal, la nafra d'un país ferit, els solcs cavats, l'ara és un cop sec. En
els seus poemes hi ha molta geografia i molta terra. El seu univers poètic es
sustenta sobre bases fermes i segures encara que les plaques tectòniques, -
imatge recurrent- , existeixen i són susceptibles de bellugar-se i produir
cataclismes. A Filles sorgeixen dues figures molt interessants: la figura del pare com un far i la de la mare
com una pedra: la pedra materna, amb tot la càrrega simbòlica que contenen
ambdós conceptes.
 |
| Fotografia: Carme Andrade |
És una poesia de fort
component social, com un crit; com si les nostres vides fossin sotragades cada
dia per unes plaques tectòniques cada vegada que engeguem les pantalles. A Taula
parada la poeta intensifica aquesta visió gairebé obscena d'un món injust
on les terribles desigualtats s'han normalitzat:
El
retrat del convit comença a estar clar:
força de tot i mal repartits els plats.
Els poemes de Filles van
directes als grans temes universals: l'odi, les guerres, el mal col·lectiu: El mal és l’angoixa que t’ha corromput.
Al poema El nen de la guerra diu:
T’aguanto
un moment la mirada
a
través de la pantalla
i
quedem en silenci i és un silenci de tots.
T’estalvies
el crit contingut en la imatge
i
un segon forada el temps que separa
l’aquí
el lluny.
.../...
A la III part de Filles, la poeta fa un gir temàtic, tot
allunyant-se dels aspectes més socials per entrar en el terreny íntim i
personal de la maternitat, a la qual hi dedica set poemes oberts
a l'esperança i a la vida.
Tal com diu l’Olga Xirinacs
en el text Enigmes de la vida interrogada que acompanya el pròleg, Filles és un
llibre que conté molts moments per a la reflexió intensa.
Filles va
guanyar el 31è Premi Miquel Martí i Pol de l’Ajuntament de Roda de Ter,2015
Altres publicacions
poètiques de la mateixa autora són:
Pedregam
o pedreria. Fragments d’orígens, Premi Gabriel Ferrater
2008.
Esferes
coincidents. Tres finestres d’interior, 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada