La persona que tenia al davant de la cua era la Montse, la dependenta més antiga de la botiga de jerseis de marca on jo acostumava a comprar tot i aprofitant les rebaixes. A més, havíem coincidit alguns estius a la terrassa del bar del Casal i en els concerts dels inicis del rock català amb Sau, Els Pets... D’això ja fa tants anys..
Aquell matí, l’oficina de l’entitat bancària estava gairebé deserta; jo era la segona de la cua i podia sentir la seva veu, tot i que no m’arribaven els detalls de la conversa que, per altra banda tampoc m’interessaven gens ni mica: bona feina tenia per intentar ordenar les idees del que havia d’exposar quan em toqués el meu torn com per entretenir-me amb les finances dels altres, però hi va haver un detall que em va cridar l’atenció: la Montse s’expressava en una llengua que no era la pròpia i el més curiós és que ho feia amb la Laia, de família catalana de tota la vida que va decidir deixar els estudis universitaris per aprofitar una vacant a l’entitat bancària.
És xocant - vaig pensar -. La Laia li parla en castellà i ella li contesta en castellà i sé del cert que totes dues tenen el català com a llengua d’ús quotidià...
- Un momento, voy a enviar el fax y así usted podrà decidir lo que más
le conviene – va dir la Laia-
- De acuerdo – va contestar la Montse -
En aquell moment, la Montse es va girar:
- Ah! Hola ets tu? no m’havia adonat que eres a la cua.
- T’he vist tan posada en els teus afers que he esperat per saludar-te
- Perdona, ara parlem. T’esperaré fora.
La Laia surt d’un altre despatx amb uns papers a les mans
- Bueno, pues tal com le decía, dentro de un par de días tendrà el duplicado
- Bueno, pues tal com le decía, dentro de un par de días tendrà el duplicado
- Pues muchas gracias. Pasaré pasado mañana. Adiós. Buenos días.
Em tocà el torn i inicio la conversa amb la Laia de forma habitual, la qual cosa produeix un cert estupor en la meva amiga Montse, tal com em confessà en la conversa posterior:
- Així dius que aquesta noia també parla habitualment en català?
- Sí. Aquesta noia és la Laia i és la neboda del botiguer de vetes i fils que tens al costat de la botiga on treballes. La conec de quan anava a les monges amb la meva germana petita.
- Sí. Aquesta noia és la Laia i és la neboda del botiguer de vetes i fils que tens al costat de la botiga on treballes. La conec de quan anava a les monges amb la meva germana petita.
- El que em passa és que a la botiga començo les converses en castellà sense adonar-me'n. Que estranys que som els catalans, no?
- Sí, som molt estranys.
- Mira, t’acompanyo i continuem xerrant una mica...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada