La Cinteta guaita al balcó mentre el gegant Rufo reposa a la plaça

Un petit divertimento:
Participació al 229è joc literari del bloc Tens un racó dalt del món de J.Tibau

Sona el timbre de baix i la Cinteta guaita al balcó. S’estava arreglant per sortir amb la Pepeta i la Rosita.  Avui  feien ball al Local  i era amb orquestra i tot i el Rafel ja hi devia ser. Era tard, els gegants reposaven a la plaça i s’havia d’espavilar sinó arribaria a misses dites  i hi volia ser abans que comencessin a sonar  Els cinc de Tivenys, volia ser-hi perquè volia quedar bé amb el Rafel després del planton del diumenge.

-Ara baixo i us obro. No, sí, ja et dic jo que ara voldran que em quedi la nena. És que té una barra aquesta filla meua... Què es pensen que jo no tinc també la meua vida?, Que jo no puc disposar de mi mateixa?, Que sempre he d’estar, au , al servei de tots? Mira que ja m’ho deia la Lisette, sí, la que viu a Perpinyà, que diuen que allà les ueles van a la seva, que sí dona que aquí encara sou massa bledes, que us deixeu portar massa pel sentiment, que us tenen agafades i ...

-Sí , ja baixo. Mira com em cruixen els genolls quan abaixo les escales i mare meua, ara voldran sopar:  no et preocupis mare, que deus tenir algunes sobres del dinar...com si la sentís.

-Res mare, que després de la ballada del  gegant ,  la nena se’ns ha adormit als braços i hem pensat que podríem pujar i deixar-te-la una estoneta, que anem a veure el Juanito i la Nuri , que l’Estel.la  ha fet la comunió i ens volen ensenyar el cuarto de la xiqueta i...quan tornarem soparem una  mica, que tenim la nevera buida i no res mare que deus  tenir algunes sobres del dinar i després de sopar anirem a buscar el llitet a la Marteta i que es quedi a dormir aquí, així et farà companyia i així natros podrem anar a la festa de la Merceditas, que celebra el seu aniversari i no et preocupis per demà al matí, que no tenim pressa no, tu i la nena feu la vostra, que natros ja farem cap abans de dinar, ah! No t’amoïnis pel dinar de demà, pots encarregar un pollastre rostit al matí i a l’hora de dinar ja el tindrem a punt i...

-Mare m’has sentit?  Mare on ets?

-Filla, quin xal m’està més bé, el de flors tirant a rogetes  o el de serrell negre i nuvolets rosadets?

- On vas tan mudada? Mare! Mare! Que no em sents! Tomàs, digues-li alguna cosa!

-Oh i ara què farem? Digues Tomàs, què farem?