Intimitat

Intimitat de Hanif Kureishi

Narració publicada en català l'any 1999. Intimitat és el relat en primera persona  de l'home adult, urbà, de professió liberal, amb un bon status social i econòmic  però insatisfet de la seva vida en parella.  En les hores anteriors a la seva fugida de la llar familiar reflexiona sobre el pas que està a punt de fer.  Una fugida que va acompanyada d'una nota explicativa adreçada a la seva dona  i deixada damunt del moble familiar. Crònica personal on repassa les seves relacions personals maritals i extramaritals amb una bona dosi d'amargor i acidesa.

Malgrat els llocs comuns i força previsibles de la narració, ha estat una lectura interessant bàsicament per l'acostament del personatge al lector, com si realment s' estigués confessant sense esperar -per altra banda-,  que la seva decisió sigui aplaudida ni tan sols compresa. En lluita constant entre el que està a punt de fer i les repercussions que la seva decisió tindrà en els seus dos fills, té els referents de dos amics que representen dos estils de vida ben oposats, l' un el bencasat, el qui ha acceptat el conformisme com a forma de vida, amb una bona casa, una dona que l'estima,etc. i l' altre, el bohemi, separat, que no té res a la nevera però que el dia que li arriba l'amic ha tingut la gentilesa d'endreçar-li una petita habitació de solter. En el divagar dels seus pensaments, en Jay  se'ns confessa com algú  que considera l'amor i els cossos de les dones el centre de tot allò pel que val la pena  viure. Així ja veiem per on van els seus anhels. Al mateix temps però,  no acaba de trobar-se còmode en la pell d'home en un món on les dones van prenent part del territori fins aleshores exclusiu del gènere femení; així es planteja la inutilitat de ser home avui: Serveixen per alguna cosa útil,avui dia? Deixen prenyades les dones.Què més podrien ser els pares? Aquesta pregunta no se la va haver de fer mai el meu.../...El pare era allà per exercir l'autoritat, per orientar, per imposar disciplina.../...

La literatura comença  a oferir-nos personatges en desconcert amb la pròpia identitat masculina i aquest n'és un exemple. Benvinguda sigui la sinceritat, sempre que no s'esperi la complaença compassiva dels altres!