De tant en tant, cal fer una mirada enrera i rellegir el nostre passat immediat per conèixer el que s'ha perdut i el que no hauríem de tornar a perdre mai més. En aquest cas, l'autor, nascut a les nostres terres ebrenques, en principi cronista afeccionat, esdevé un autèntic professional del periodisme en primera persona, motivat per la necessitat de descarregar les penúries provocades per la desfeta de la guerra i per l'incert exili en terres franceses.
Interessant el retrat dels personatges- masculins tots ells- que conviuen a Montpeller, ciutat que els acull gràcies a l'amistat i a l'intercanvi cultural que proporcionà el moviment del felibritge i els vincles que s'hi establiren en els temps anteriors de la Renaixença.
Rovira i Virgili, part de la família Companys, Apel.les Fenosa,Pomeu Fabra, Heribert Barrera per només citar-ne alguns, són personatges que desfilen per les pàgines d'aquesta primera part del cicle de l'exili i ho fan des de la condició humana, cosa que facilita l'acostament al lector.
L'amistat de l'Artur Bladé amb Francesc Pujols, un intel.lectual més dels afincats a la capital del midi, ens apropa al coneixement de la seva figura, considerada important en el panorama del pensament filosòfic europeu del moment.
Per altra banda, impressiona constatar l'edat joveníssima de molts d'ells - al voltant dels vint anys- i al mateix temps la maduresa professional i erudita i sobretot el desig de coneixement cultural de la qual cosa, l'exili no els és un obstacle, ja que és continuada l'activitat poètica, tertúlies, exposicions i conferències que organitzen els exilats catalans. Tot això abans no tocaren els timbals de la guerra europea però això ja són figues d'un altre paner.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada