Elizabeth Costello de J.M.Coetzee

Elizabeth Costello de J.M.Coetzee

Esperava trobar-me amb una novel.la , amb un relat  d'estructura narrativa més o menys tradicional i en canvi em trobo amb vuit capítols, més ben dits lliçons, on en cadascun d'ells se'ns presenta el personatge d' Elizabeth Costello com a protagonista d'una conferència, d'un viatge , d'una visita a un congrés com a pretext per mostrar-nos la seva psicologia, els seus estats d'ànim i les seves contradiccions ètiques i vitals.
Els temes de debat i reflexió giren a l'entorn del mal present en la humanitat i en la polèmica que suscita el paral.lelisme que fa entre els camps d'extermini nazi i els escorxadors industrials dels animals que consumim. Es pregunta com és possible que els humans ens alimentem  dels cadàvers i de les vísceres dels animals i no ens suposi cap problema ètic. Aquestes discussions seran punts de desencontre amb part de la seva família i provocarà reaccions desagradables en els llocs on és convidada. La protagonista però, es sent ja a la darrera etapa de la seva vida , per la qual cosa es permet el luxe de no amagar cap replec de les seves conviccions al voltant de l'amor, del realisme en la literatura, de la religió,etc. L'últim capítol intitulat a A la porta ens transporta a un lloc fictici on es suposa que hi van els que estan a punt de viatjar cap el son etern i on ella està a l'espera- una espera kafkiana-  que li donin el vist-i-plau per traspassar la darrera porta.
El més destacable de la lectura, a més dels temes controvertits que inciten a la reflexió, és la mateixa protagonista, una dona apassionada i sincera en les seves incerteses.