VINT-I-U
Tal
dia farà un any, em va dir- i va penjar. Punt final de la nostra Història sentimental. M’havia
obsessionat massa amb la meva feina i
li havia traslladat les meves neures fins al punt que se’n va cansar.
De Reus estant jo li havia comentat que després de
reflexionar mentre feia El tomb de ravals,
tenia el convenciment que la clau
del misteri la trobaria consultant Les
històries de la plaça Prim. De seguida em vaig adonar que m’havia
equivocat. Els fets ocorreguts al Camí dels morts l’any 75 se’m van revelar
a Les
columnes del Reus Diari del 1987 després
d’un llarg i pacient treball d’investigació tan feixuc com trobar L’agulla en un paller. Abans, les Notes d’un arxiu inexistent al Cafè
París m’havien proporcionat les primeres pistes relacionades amb un dels magatzems
de les Botigues de mar d’Altafulla, on i segons les notes s’havien
trobat uns Darrers versos d’un poeta
reusenc conegut. Aquests versos contindrien algunes de les claus que hauria de
resoldre sobre les circumstàncies dels successos del Camí dels Morts.
Les meves intuïcions em van portar a descobrir un codi numèric a Les columnes del Reus relacionat amb les frases Guardeu-me la paraula i Els braços del vent. Ambdues frases formaven part dels documents trobats als magatzems de Les botigues de mar d’Altafulla.
Aquells moments en què em vaig
decidir a continuar la cerca els recordo com Temps estranys, donat el final sobtat i dolorós de la meva Història sentimental i la meva
precarietat laboral i és que és ben sabut que quan plou, Plou però plou poc. Així les coses, vaig continuar la recerca per
descobrir què va ocórrer al Camí dels Morts
l’any 75 i que es pogués relacionar amb els versos dels Poemes inèdits trobats en una de les butxaques del cadàver amagat
darrera d’uns matolls i molt proper a la magnífica entrada del Mas Barberà.
El codi numèric ocult en les dues frases estava
relacionat amb algunes de les pàgines dels Poemes
inèdits, cosa que em va anar mostrant una veritat sorprenent... i em vaig
oblidar de les hores emprades i de la paciència invertida. El codi, un pic
resolt, va treure a la llum la implicació directa d’un conegudíssim industrial
de la ciutat, un personatge d’aquells de missa i de tortell els diumenges...Ràpidament
vaig enviar un fax amb les meves investigacions a l’agència i vaig respirar tranquil. Finalment, podria
agafar-me un dia de descans. Enyoro la
terra, el Pradell de sempre, El meu
veritable palau, - vaig pensar- i després de prendre uns apunts de la Història gràfica del Reus Contemporani,
1986-1987 per la meva propera tasca, vaig
sortir disparat cap a la carretera de Falset amb un exemplar de l’Antologia poètica(1940-1964) de
l’autor nostrat.
© Carme Andrade
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada