Onze estiuenques

1.

Petit nàufrag,
abandona la rovellada nau.
Cerca lluny del mar
nous brots 
            on t'assalti
de nou la vida.

2.

Sàvia tu, que transites
pels passadissos dels mots
sense pedres a les butxaques
amb fretura,
hermosura.

3.

Cau l'àngel foll d'amor
i
un frec d'ales servo al pit.

4.

Lluna
blava
dóna
vida
nit
d'in
somnis.
Dona.

5.

Mar
som
mar
de
sal
el
meu
plor
sóc.

6.

M'afanyo
pel carrer de la llum,
i descloc
             urgent la vida.

7.

Deix ton cor s'alci
a mitjanit la lluna.
Dempeus la vida.

8.

Pedra foguera
a les mans encesa.

9.

El darrer nàufrag
vetlla la solitud.
S'acosta l'alba.







10.

A la ribera
l'àlber viu el silenci
del fred de l'alba.


11.

Enmig de l'oceà
una illa.
Enmig de l'illa
un arbre.
Dalt de l'arbre
un ocell d'ales daurades.
Un ocell que guaita i vigila
més enllà
               de l'arbre,
de l'illa,
               de l'oceà.

( Els poemets d'estiu i les fotografies són meves. Carme Andrade)