Dibuix i fotografia: Carme Andrade |
Infantesa
No pas com el qui caça papallonesi les clava, isolades de la vida,
orfes de la claror que les voltà
vull recordar, infantesa,
la tremolor irisada dels teus dies.
Pels teus jardins, pels teus intactes boscos
i les fràgils ciutats de l'esperança,
ben lliure hi vagaregi la memòria,
entre la claror tendra
i daurada d'un temps d'ales i flors.
Maria Àngels Anglada (1930-1999)
21 de març, Dia Mundial de la Poesia
“Assenyala el mar on brillaven els llums d’alguna barca que pescaba a l’encesa”
ResponElimina(“Artemisia” Mª Angels Ànglada)
Els records de la infantesa: d'il·lusións que ara són emocions.
ResponEliminaVols acolorits, com els d'aquestes papallones.