Tot allò que em mou i em commou. Carme Andrade
Tres arts, tres, s'uneixen aquí, la pintura, la fotografia i la paraula, per crear una papallona tridimensional que batega de vida (el foc i el seu revers el dol, és a dir, el dol).
Bateguem de vida, de foc i de dol. Gràcies Eduard.
La llum dels ullsdesperten els pitsbuscant la finestra del cec llombrígoldescobrint el blat del teu cosd’estiu ardent.
Els ulls, la finestra i l'estiu ardent. Llum i foc. Bonic. Gràcies poeta.
He estat una estona contemplant el poema i llegint la pintura. I a l'inrevés. Finalment no em puc decantar. M'agraden molt totes dues.
Xavier, seguim creant petits racons de llibertat. Gràcies.
Tinc una curiositat, Carme. La pintura t'inspira les paraules a posteriori o mentre estàs pintant? No ho sé, hi trobo una simbiosi perfecta.
Tot està dintre del mateix cervell i del mateix cor. Tot és una sola cosa... Gràcies pels comentaris Teresa
Tres arts, tres, s'uneixen aquí, la pintura, la fotografia i la paraula, per crear una papallona tridimensional que batega de vida (el foc i el seu revers el dol, és a dir, el dol).
ResponEliminaBateguem de vida, de foc i de dol. Gràcies Eduard.
EliminaLa llum dels ulls
ResponEliminadesperten els pits
buscant la finestra del cec llombrígol
descobrint el blat del teu cos
d’estiu ardent.
Els ulls, la finestra i l'estiu ardent. Llum i foc. Bonic. Gràcies poeta.
EliminaHe estat una estona contemplant el poema i llegint la pintura. I a l'inrevés.
ResponEliminaFinalment no em puc decantar. M'agraden molt totes dues.
Xavier, seguim creant petits racons de llibertat. Gràcies.
ResponEliminaTinc una curiositat, Carme. La pintura t'inspira les paraules a posteriori o mentre estàs pintant? No ho sé, hi trobo una simbiosi perfecta.
ResponEliminaTot està dintre del mateix cervell i del mateix cor. Tot és una sola cosa... Gràcies pels comentaris Teresa
ResponElimina