Agustí Pons a Cartes a Clara (2010), adopta el gènere epistolar en una carta que dedica a una jove becària de periodisme. El pretext de la carta li serveix per posar en safata el seu pensament periodístic i fer un repàs, com aquell que no fa res, a la història del segle XX del país i de retruc d'Europa. Un llibre amè malgrat estar farcit de noms i referències de fets i esdeveniments coneguts. Els fets i els noms hi són però teixits amb una gran habilitat i mestria per fer d'aquestes cartes un text molt digerible i a l'abast de qualsevol persona que, sigui per edat, sigui per interessos culturals, tingui referències de tot un període històric que ha determinat el present actual.
El periodisme català enlluernà gràcies a les seves primeres figures en el període entreguerres, però que malauradament aquesta brillantor es va estroncar amb el cop d'estat franquista i la conseqüent repressió, amb algunes excepcions de periodistes que de una forma o altra van col.laborar amb el règim feixista.
Les deu cartes a Clara també són un clam de disconformitat amb els plans d'estudi de les actuals Escoles de Periodisme i tot sovint, l'autor es pregunta com és possible que professionals del periodisme com Eugeni Xammar o el mateix Nèstor Luján o la periodista Irene Polo no siguin referents d' estudi obligatori. Critica el gir que han pres les redaccions dels diaris, espais cada cop menys personalitzats i més burocratitzats, on les notícies arriben ja mediatitzades per les grans agències i els redactors són cada vegada més funcionaris i menys creatius. Tampoc no se n'està de criticar el paper de l'actual TV3 en relació a la cultura literària del país. A TV3 parlen d'un autor català, quan aquest ja s'ha consolidat com a escriptor conegut a l'estat.
En definitiva, una visió lúcida i crítica del món de la comunicació a Catalunya, un llibre testimoni d'una forma de periodisme, el qual ja no té cabuda en el món actual de la informació on la immediatesa i la complexitat fan més difícils l'opinió reflexionada i serena dels esdeveniments actuals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada