Se'ns gira molta feina

Se'ns gira molta feina és una frase que sempre m'ha recordat el tràfec dels botiguers davant d'uns dies de molta afluència de gent o davant d'una gran carretada de productes per classificar, etiquetar, ordenar, emmagatzemar, etc. Ara aquesta frase em ve al cap quan penso en la ingent feinada que com a poble que aspira a ser lliure, se'ns presenta en els temps a venir. Una feinada complexa i incerta. La seva complexitat s'assemblaria a una intrincada obra d'enginyeria on cadascun dels seus elements han d'estar en perfectes condicions, on cada material ha d'estar pesat i mesurat amb exactitud per tal que l'edifici en construcció arrenqui amb una base ben sòlida des del començament i pugui suportar els embats dels aiguats o dels terratrèmols.  En aquesta primera fase, l'actuació dels grups i de les entitats, és a dir de la societat civil , pot ser decisiva per reforçar un projecte de país i per donar-li el sentit de poble necessari. L'actuació de la societat organitzada hauria de basar-se en els principis de la participació i en el respecte de totes les opinions. Si no es fa així, la base de l'obra d'enginyeria ens fallarà des del començament. També serà necessari desmuntar amb arguments i transparència les mentides i els rumors falsos que els enemics de la democràcia faran circular sense cap escrúpol i que inevitablement provocaran en nosaltres el desconcert i la temptació de la resposta violenta, cosa que haurem d'evitar de totes totes. I l'evitarem pel sentit pacífic mateix de la nostra lluita i perquè fora una coartada excel.lent per als enemics de la democràcia.  En aquest procés ens ho juguem tot i quan diem tot, volem dir el record de tantes persones que ens han precedit i que de forma honesta i no violenta han lluitat per la llibertat de tot un poble. I posat a jugar-nos-ho tot, ens juguem també el futur dels fills i dels nostres néts. Una persona fa pocs dies em comentava que el procés que s'ha engegat des de l'11S era una llàstima que s'hagués engegat en plena crisi econòmica; però la pregunta és estaríem parlant d'independència si els mercats mundials i les polítiques europees no ens haguessin dut a la ruïna i l'estat espanyol no ens hagués tractat com una colònia a esprémer i castigar ? És llàstima sí, però ara és un moment únic per redreçar-nos com a poble que vol conduir la seva vida sense la tutela d'un estat que ens utilitza i ens menysprea al mateix temps. I la resposta i el com només la tenim nosaltres, la gent, a través de les mil organitzacions socials que per sort té el nostre poble. Se'ns gira molta feina als ateneus, als grups culturals, als casals, als clubs esportius, als grups festius, a les cases regionals, etc. allà on hi hagi un col.lectiu  que participi democràticament d' un projecte cívic. La tasca de l'Assemblea Nacional Catalana va per aquest camí i caldrà obrir-li les portes de les nostres entitats perquè les seves propostes entrin i promoguin el diàleg tan necessari per construir amb majúscula, des d'una base sòlida. Aquest seria el meu desig per al nou 2013. Que així sigui!