Una de les trinxeres de la batalla de l'Ebre que trobem passejant per la cresta de la muntanya |
El camí no té pèrdua i es nota la petja dels grups que han batejat aquest camí com el camí de la Pau en una clara reivindicació del que no hauria d'haver passat mai, però que per desgràcia va passar.
Una ruta molt interessant per molts motius, un per l'històric, ja que per poc que busquis encara trobes restes de la ferralla bèl.lica escampada per tot arreu. Els habitants de la comarca diuen que durant els incendis que hi ha hagut per la zona, s'han sentit esclatar granades enterrades entre els matolls. A la mateixa carena arran dels espadats, es vuen les trinxeres dels soldats i no deixes de pensar en les misèries i en les desgràcies dels joves que deixaren la seva vida en aquestes terres on creixen les herbes més aromàtiques del món. Una altra raó de l'interès de la serra és la purament paisagística, ja que és una excel.lent atalaia de les serres circumdants: Pàndols a la dreta i al teu davant li'mponent massís dels Ports i la serra de Cardó. El punt més alt està dedicat a un jove excursionista, fill de la terra, mort no sabem com, però que gràcies a un petit monument i uns llibres ben aixoplugats en una capsa de ferro, sabem de l'estimació dels seus compatriotes. Els lllibres estan plens de testimonis de persones que l'apreciaven. Cada tardor, un dia determinat del mes d'octubre els amics del noi excursionista mort fan la pujada a la serra de Cavalls en el seu honor.
Pel lloc també hi han passat antics lluitadors republicans que hi han deixat el seu record emocionat en algunes de les pàgines del llibre que hi ha al punt més alt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada