Avui tot endreçant papers de l'estudi, he trobat l'article Apostar pel desig publicat a la revista El pati de Valls (2 de gener de 2009) i signat per l'amic psicoanalista, Joan Gibert.He tingut curiositat per rellegir-lo de nou i resulta molt interessant veure que dos anys més tard, algunes de les idees exposades en l'article tenen una gran actualitat, donada la situació crítica en què ens trobem com a societat consumista.
L'articulista ens alerta de l'enganyifa que suposa creure que els objectes de per se seran capaços de satisfer els nostres desitjos:El fet de no poder atrapar l'objecte, lluny de deprimir-nos, ens hauria d'esperonar a continuar endavant amb la meravellosa impossibilitat de no estar mai bé del tot; al cap i a la fi aquesta impossibilitat és un dels noms del desig (art.cit.).
El desig que es centra de forma exclusiva en la tinença de béns de consum comporta avorriment i frustració permanent, situacions que sovint resulten patològiques. Immersos com estem en una onada creixent de crisi econòmica, aquestes afirmacions prenen més sentit que mai i alhora ens donen l'oportunitat de prendre consciència que el desig incontrolat de creixement i de consum té un topall perillós per al mateix planeta i en definitiva per a tots nosaltres.
Aquests dies que, malgrat tot, ens desitgem bones festes, bon nadal, bon any nou etc. també ens hauríem de desitjar orientar els nostres desigs cap a les possibilitats que ens ofereixen moltes activitats que no es compren als centres comercials i que poden satisfer les nostres necessitats d'amistat, d'aprenentatge o de contacte amb la natura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada