La lectura del dietari Octubre d'en Miquel Pairolí m'ha produït el desig apassionant de saber-ne més, cosa que és un plaer més dels que proporciona la lectura. I no és l'ànsia de saber més sobre l'autor, que també m'ha ocorregut, en especial ha estat l'ànsia de gaudir d'algunes coses de les quals ell en gaudia i que de forma apassionada ens ha sabut transmetre gràcies a la seva prosa directa, però plena de matisos. Així, he pogut gaudir d'algunes de les composicions musicals de Kaija Saariaho, com Orion de la qual ell en diu el següent:
Suggereix una mena de viatge pels cels nocturns, infinits, que travessa la constel.lació. Treballa en uns plans sonors, extensos i sostinguts, que van relacionant, entrecreuant , superposant, fent confluir o allunyar-se. I efectivament és una música plena de fluctuacions misterioses i un gaudi per als sentits.
.../...les notes del piano de Satie que van caient com gotes d'aigua.
Es refereix al conte Lighea de Lampedusa amb aquestes paraules :
Cada any, al juliol o a l'agost, dedico una tarda a llegir, mentre passa la marinada, el conte de Lighea de Lampedusa.../...
Qui no es resisteix a demanar a la biblioteca les obres de Lampedusa i buscar afanyosament aquest relat i reservar-lo per una tarda d'estiu després que baixi la xafogor del migdia i ens acariciï la suavitat de la nostra marinada?
Doncs, és això el que faré una tarda d'aquest estiu, si les autoritats no ho impedeixen, clar!
