Aquesta lectura ha estat motivada per l'adaptació teatral centrada en el personatge femení de la Thérèse Raquin que fa unes setmanes va programar el teatre Fortuny de Reus.
El monòleg intens i torturat que va interpretar l'actriu va ser l'esperó que em va provocar la lectura de l'original a la recerca de tot allò que s'intuïa en la representació. A la recerca del detall, del context, de l'ambient i de la resta de personatges, importantíssims també per comprendre la tragèdia dels protagonistes.
Una narració que desplega de forma exuberant la capacitat d'anàlisi psicològica d'aquest monstre del naturalisme que fou Emile Zola. El comportament humà en situacions límit analitzat amb una lupa de molts augments, amb una precisió quirúrgica que posa al descobert nervis, tendons, fàscies, capil·lars i vísceres i tots els elements que constitueixen la matèria descarnada de la psique.
El pas de les passions i el crim al sentiment de culpa i al remordiment. En aquest trànsit es desenvolupa la tragèdia on es posa al descobert tot allò que és capaç l'ànima humana en unes circumstàncies determinades. Tots els estats d'ànim possibles en aquest interval infernal són analitzats sota un potentíssim focus de llum neutra. No h
i ha rerefons moral ni moralista. El realisme puja de nivell i s'enlaira cap a la dissecció mil·limètrica i freda dels racons més foscos i llòbrecs del comportament humà. L'autor en defensa pròpia davant dels atacs dels seus coetanis va declarar: "No he fet res més que arrencar la bèstia interior d'uns personatges i deixar que actuïn en conseqüència..."
Una narració escrita l'any 1867 però que manté la seva vigència de clàssic i modern l'any 2025.
C.A.
