Amb traducció de Carlota Gurt, aquest relat ens remet a una època fosca de l'Alemanya oriental d'abans de la caiguda del mur. Uns personatges en blanc i negre, una protagonista adolescent en una casa on tot s'ha desgrunat, el pare bevedor, la mare absent i una àvia castigadora, insensible als afectes i a tot el que l'envolta. L'únic dolç refugi per a la Karin, la protagonista, és la germana petita, el seu caramelet, en ella hi diposita els afectes que li són negats a la resta de la família.
La Karin, una cercadora de l'amor, ha perdut el seu xicot, en Paul, que ha triat la llibertat a l'altre costat del mur. La Karin, una supervivent en un microcosmos mesquí i cruel sota la llosa de la repressió política del seu país. Una novel.la obertament política i on el títol, el nom del poble, no vol ser res més que una mostra de tot un estat de coses a l'altra Alemanya on tothom desconfiava de tothom i on tothom es podia sentir, observat i controlat pels mateixos veïns o on la por estava instal.lada com a fil conductor de les relacions socials.
L'estil narratiu de l'autora s'obre a una prosa directa, sense gaires concessions a l'ortodòxia estricta, on les frases adopten el format de la tira fònica amb poca puntuació, on cal endevinar on anirien els punts i les comes. Un estil que sedueix per la frescor i t'enganxa des de les primeres pàgines a una manera de narrar força original.
© Carme Andrade
