dijous, 28 d’agost del 2025

La dansa dels dies, Àlex Susanna

 La dansa dels dies és un dietari que m'ha captivat des de les primeres pàgines. Una de les raons és perquè s'hi desprenen qualitats no només literàries sinó també d'una altra índole, diríem més humanístiques. Potser un dietari ha de ser això, una finestra d'humanitat i l'Àlex Susanna ho aconsegueix. 



Una humanitat que es concreta en una gran generositat quan opina sobre coetanis seus, alguns amics i d'altres només coneguts, com és el cas de l'escriptor ebrenc desaparegut fa uns anys, en Josep Igual, arran de la lectura que n'ha fet del seu dietari L'eternitat enamorada, quan reconeix que és un dels millors dietaris que s'han publicat els darrers anys  però que malauradament  l'ha llegit per casualitat. O quan descobreix la figura plena de lucidesa, segons les seves paraules, de l'Arcadi Oliveres i es pregunta com pot haver badat tant i no haver-lo conegut abans. Així amb tot un seguit d'artistes, creadors, arquitectes, escriptors per als qui té molt sovint paraules d'elogi. Només els comentaris que fa de l'Exposició sobre Gaudí al MNAC són objecte d'una crítica negativa en la seva totalitat i pel que escriu no està exempt de raó. No ens hauria d'estranyar que de personatges com d'en Gaudí, les forces espanyolistes, per molt progressistes que siguin, n' intentin amagar la seva catalanitat i el seu compromís ferm pel país. 

 Un dietari escrit en plena pandèmia on s'hi trasllueix aquell punt d'incertesa i de perplexitat on estàvem tots instal·lats l'any 21. Malgrat això, la vida i l'energia creativa està sempre present i també ho està l'amistat, en especial al voltant d'una taula i d'un bon vi. Cada trobada constitueix una festa, una epifania que cal celebrar. Com diu en algun moment, una taula parada és senyal de civilitat. 

A La dansa dels dies, un títol molt ben trobat per cert, emergeix tot el saber del personatge a través dels comentaris de les persones que coneix, dels escriptors, de les lectures que en fa, de les exposicions que visita, dels concerts de música de què gaudeix. Tot un univers vital i intel·lectual molt ric que ajuda el lector a situar l'Àlex Susanna com un home de gran cultura en un sentit molt ampli i alhora molt present en la seva senzillesa i bonhomia. 

Per altra banda, i en part per una qüestió generacional, les pàgines del dietari poden semblar en certa manera un obituari. Va ser l'any 21 un any de moltes morts en el panorama cultural català començant per la del poeta Joan Margarit amb qui comença el dietari, del qual diu coses tan encertades i rotundes com Una poesia feta amb la prosa de la vida. 

l'Àlex Susanna poeta contemplatiu el descobrim  en molts moments del seu dia a dia, en els canvis de llum, en la fascinació per veure nevar, de veure nevar un no se'n cansa mai, de les estades a Queralbs, a Calaceit, del gaudi que li proporcionen els passeigs per la natura coneguda i com la presència de determinats ocells marquen les seves impressions sobre el pas de les estacions. 

Un dietari escrit dos anys més tard de les sentències del procés i en plena repressió al moviment independentista podria reflectir molt més la intensitat política i social del moment, en canvi les poques referències al moment deixen entreveure un desencís evident però també un passar-hi de puntetes, cosa que provoca una certa perplexitat. Per la resta, el dietari La dansa dels dies, ha estat una lectura plaent i sàvia.  

C.A.

  

dimarts, 5 d’agost del 2025

Tres contes, Gustave FLaubert

 De vegades un llibre et troba a tu, com per casualitat. Això passa quan ets sents perduda sense lectura i els ulls van a parar a un prestatge d'una habitació oblidada quan resulta que hi anaves per un altre motiu. L'agafes, el fulleges i comences a llegir el darrer conte, t'asseus i ja no te'n recordes d'allò que anaves a fer. 

De vegades passa això i és que un Flaubert és un Flaubert, per molt curta que sigui la narració. Els tres contes, apareguts l'any 1837,  tenen en comú la perfecció de la seva prosa, - agraïments molt especials a Lluís Maria Todó per la seva excel·lent traducció- i el meravellós desplegament d'un arsenal amplíssim de lèxic específic.

Quant a la temàtica, el conte bíblic, Herodie,  i el Sant Julià l'Hospitalari,  tenen en comú protagonistes masculins d'alt rang, la religió i les creences com a rerefons ideològic. En canvi el primer conte titulat Un cor senzill excel·leix pel retrat que fa d'una serventa anònima, tota bondat, una ànima que es dona molt fàcilment cap als altres i que acaba estimant un lloro, com el darrer ésser que li queda  en aquesta vida després d'haver viscut pèrdues doloroses. Una dona molt sensible a la imatgeria religiosa però plena d'humanitat i d'amor i encerta manera d'ingenuïtat. Podríem resumir dient: de com la vida d'una minyona senzilla pot esdevenir un bell relat.



En particular, el relat basat en la llegenda medieval de la vida de Sant Julià m'ha captivat per l'extraordinària precisió en les descripcions de totes les aventures i desventures del protagonistes, algunes terrorífiques, màgiques i meravelloses, i per l'exuberant utilització de les paraules relacionades amb la natura, amb els animals, amb els estris de caça...

Els tres relats conformen una joia literària del pare del realisme o hauríem de dir del pare del naturalisme?

C.A.