A Jo, un altre, l'escriptor hongarès Imre Kertész(1) mentre fa una traducció de Wittgensteix i viatja per Europa ens exposa el seu pensament al voltant de la seva identitat jueva en relació al fet de ser europeu. El ser jueu és com aquell que ha desenvolupat un tumor al seu cos, per aquesta resistència que al cap de tant de temps s'ha convertit en la meva forma de viure i de ser, és a dir, el fet de viure constantment plantant cara.. i cap jueu no pot escapar de ser jueu.
La pròpia identitat com una fatalitat confrontada amb el món exterior però també amb el propi món interior. Fins i tot la seva estança a tel Aviv és viscuda com un estranger on no s'acaba de reconèixer-se entre els jueus, sóc diferent d'ells, sóc diferent de mi mateix. Testimoni i subjecte en directe de les atrocitats nazis, - deportat als quinze anys- no es pot desprendre d'un passat que pesa com una llosa. Emparedar els records i tapiar les ferides és una empresa difícil.
L'any 1993 viatja per Europa on hi pronuncia conferències: Viena, Budapest, Munich, Leipzig, Hamburg, Berlín, Colònia, Frankfurt, Zurich... Imre Kertész en aquestes ciutats desenvolupa l'art de l'observació en les persones que l'envolten de les quals extreu material literari no exempt de dolor i sarcasme. L'experiència d' Auschwitz roman latent en tot l'assaig, Déu ha creat el món, l'home ha creat Auschwitz. Aborda també altres temes com el de la creació artística: Tan sols la presència de la nostra mort ens obliga a generar una profunda creació artística.
En la recerca permanent de la pròpia identitat Jo, un altre està ple de preguntes sense resposta, una mena d'aproximació dolorosa a la pròpia existència sense possibilitat de resoldre l'equació, entendre la pròpia vida? la comprenc?
© Carme Andrade
(1) Imré Kertész, ( Budapest 1929- 2016). Premi Nobel de Literatura 2002.
