La lectura de Cartes d’amor. Virginia Woolf i Vita Saksville-West1 com totes les cartes entre amants tenen un punt de curiositat i no només literari. En aquest cas l’exposició de sentiments entre les dues escriptores és força descarnada i en alguns moments fins i tot abrupta, altrament però, és una oportunitat per conèixer no només les interioritats sentimentals i psicològiques d’ambdues escriptores sinó el context social i literari del mític grup de Bloomsbury. Així el context literari i social d’aquest grup se’ns presenta força desinhibit, liberal i obert a l’experiència amorosa lliure, cosa sorprenent, tenint en compte que estem en una societat anglesa marcada pel puritanisme.
El lector se sent atrapat per un llenguatge directe, amb bon sentit de l’humor, però a voltes un punt agressiu i punyent, encara que de vegades ambigu per a qui no conegui totes les dades del context. Un llenguatge ple de complicitats que li confereix un caire intimista, propi d’una relació profunda i apassionada. El compromís i la fidelitat amistosa d’ambdues estarà per sobre de qualsevol veleïtat o possible engany amorós. Amb elles transitem per una Anglaterra benestant i aristocràtica, en especial la de Vita, on els viatges que ara en diríem d’aventura, tenien el tint colonialista d’un Imperi on hi tenia escampats càrrecs administratius i polítics a mig món, cosa que feia possible a la classe benestant viatjar cap a terres llunyanes. El desgavell personal i social que provocaran els timbals de guerra marcarà les vides d’ambdues i la dura realitat fondrà la bombolla on estaven instal.lades.
La fi de la Virginia s’acosta. El 28 de març de 1941 una nota adreçada al seu marit, Leonard, apareixerà al seu escriptori. Llavors va caminar mitja milla fins al riu Ouse, es va omplir les butxaques de pedres i va entrar a l’aigua.
Carme Andrade
1Traducció de Mireia Vidal-Conte. Edicions de la Ela geminada.Girona,2025
