"La vie heureuse" de David Foenkinos

 A una de les llibreries de l'aeroport Orly el vaig veure en la secció de llibres de butxaca, de tapes toves, que tant m'agraden,  i no vaig dubtar ni un instant que seria una bona companyia en el temps parèntesi que ens brinden els aeroports. 

Foenkinos és un dels autors preferits de la meva amiga M. així que el vaig comprar i em va acompanyar en les cues i les butaques de l'aeroport. S'hi va afegir el desig de retrobar-me amb una llengua que si bé no és la meva habitual, sempre l'he viscuda com a propera i familiar. La seva lectura plaent l'he fet durar fins uns dies després d'arribar a casa i dic plaent perquè l'estil Foenkinos, - ja coneixia "Delicadesa" del mateix autor- , ve acompanyat d'un ritme suau on tot es desenvolupa de forma de natural, sense grans sobresalts, encara que es tractin temes de certa transcendència. 

A "La vie heureuse" hi he trobat un Foenkinos diferent. Potser menys poètic, més realista en afrontar la necessitat de canvis que un moment o altre de la vida tots sentim. Un fet, una descoberta aparentment casual en un país llunyà serà el detonant del gir vital del protagonista i del seu entorn, encara que l'èxit fulgurant dels seus projectes i empreses,(no en un sentit comercial),m'hagin provocat un cert escepticisme. Una història a la recerca de la felicitat, una història de segones oportunitats i una història on el renéixer serà la clau d'aquesta desitjada felicitat. L'amenitat està servida i el desig de felicitat que subjau en els seus personatges també. 

C.A.

Fidelitat, de Marco Missiroli

Vaig començar la lectura de Fidelitat, de Marco Missiroli (Rimini, 1981) amb una certa desmotivació, potser per una erràtica desorientació inicial que em produïa l'estructura mòbil i discontínua del seu estil narratiu, però a mesura que avançava pàgines m'hi vaig anar adaptant i en especial, els seus personatges se m'anaven fent com de la família i va arribar aquell punt que desitges submergir-t'hi en cadascun d'ells i fer-t'hi amiga per poder gaudir de les seves humanitats, dels seus desvarieigs, de les seves infidelitats fidels i delscomponents vitals amb què l'autor els ha anat construint.

I comento aquest aparent despropòsit de la infidelitat fidel. Què hi pot haver de més fidel amb tu mateix que ser infidel? Què hi pot haver de més infidel amb tu mateix que ser infidel amb la persona que estimes? S'és més fidel quan evites la infidelitat que sembla inevitable? 

Totes aquestes preguntes pengen del fil d'aquesta narració que arriba al fons dels propis desigs i de les contradiccions que aparentment ens brinden les relacions socials i amoroses. Un plantejament que allibera cotilles i ens presenta com a éssers vulnerables a la seducció que exerceixen els altres sobre nosaltres i viceversa i alhora tracta amb delicadesa  cadascun dels personatges entrellaçats en una trama coral que la fa tendra i entranyable, sense oblidar el context d'una ciutat, Milà i els seus carrers, els seus edificis. 

La ciutat també és tractada amb familiaritat i amor, la ciutat referida en femení, la Milà, com si d'un personatge més es tractés. La profusió de detalls és notòria quant a gestualitzacions dels personatges, accions concretes, ambients, carrers, etc, cosa que li confereix un estil cinematogràfic fet de petits plans que ens acosten a la humanitat dels personatges. Una narrativa que alterna personatges, espais i temps en plànols diferents, però que l'autor ens l'ofereix  com un cos harmònic i interconnectat. 

Estones de plaer lector en aquest inici de tardor.