A una de les llibreries de l'aeroport Orly el vaig veure en la secció de llibres de butxaca, de tapes toves, que tant m'agraden, i no vaig dubtar ni un instant que seria una bona companyia en el temps parèntesi que ens brinden els aeroports.
Foenkinos és un dels autors preferits de la meva amiga M. així que el vaig comprar i em va acompanyar en les cues i les butaques de l'aeroport. S'hi va afegir el desig de retrobar-me amb una llengua que si bé no és la meva habitual, sempre l'he viscuda com a propera i familiar. La seva lectura plaent l'he fet durar fins uns dies després d'arribar a casa i dic plaent perquè l'estil Foenkinos, - ja coneixia "Delicadesa" del mateix autor- , ve acompanyat d'un ritme suau on tot es desenvolupa de forma de natural, sense grans sobresalts, encara que es tractin temes de certa transcendència.
A "La vie heureuse" hi he trobat un Foenkinos diferent. Potser menys poètic, més realista en afrontar la necessitat de canvis que un moment o altre de la vida tots sentim. Un fet, una descoberta aparentment casual en un país llunyà serà el detonant del gir vital del protagonista i del seu entorn, encara que l'èxit fulgurant dels seus projectes i empreses,(no en un sentit comercial),m'hagin provocat un cert escepticisme. Una història a la recerca de la felicitat, una història de segones oportunitats i una història on el renéixer serà la clau d'aquesta desitjada felicitat. L'amenitat està servida i el desig de felicitat que subjau en els seus personatges també.
C.A.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada