Unes ales de molts colors
Avui fa un dia magnífic!
Deia això mentre empenyia la cadira de
rodes. Els seus ulls  destil.laven
espurnes de felicitat aquell matí d’hivern fred i assolellat. Segurament tots
dos  sortien de casa en aquell moment.  Un irreprimible  Fa un
dia magnífic!  li brollà dels llavis
amb un somriure franc, un somriure contagiós en un rostre morè, pletòric de joventut
i de força. A la cadira de rodes hi havia un home vell. Les paraules dites pel
jove van ser dites al mig del carrer a qui les volgués escoltar. No semblava  que l’home vell les hagués sentit. Segurament
que l’home vell  pensava que el dia era
com un altre. Un altre dia de rutina: que m’aixequin, que em banyin, que em
vesteixin, que em preparin el desdejuni i que em treguin a passejar… però   una
dona madura  que arrossegava un carro d’anar
a comprar  les va sentir  i  correspongué
al noi jove i morè amb una altra mirada somrient , plena d’esperança  i el dia es va anar desplegant amb unes ales
de molts colors… 
 
 
 
          
      
 
  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada