 |
| Fotografia: Carme Andrade |
Tens els braços tenyits de sang i un esqueix primíssim de la teva carn penja del filferro al costat de l' esquinçall del xandall que t' ha abrigat fa unes hores. El vent
allevantat bufava fort i el balanceig dels cossos enmig de la foscor salada del mar t'ha endormiscat bona part de la travessia. Tens el cap encara tèrbol però les cames fortes. Ets poltre jove.
No saps quan, no saps què, però sents que ets carn amb vida, sang a les venes , sang i somnis de colors penjats al mur d' Europa. Avui seràs un titular més.
No saps quan, no saps què, però sents que ets carn amb vida, sang a les venes , sang i somnis de colors penjats al mur d' Europa. Avui seràs un titular més.
Europa, Europa, tanca't amb pany i forrellat i menja’t la teva pròpia carn, fagocita tot allò que no t’és propi,- anticossos que ignores - .
Europa que mors en la teva gàbia d'or, la saba nova t’encalça i tu et mostres covard…Sang i somnis a les venes joves. Els deixes a la intempèrie fins que les onades se'ls enduen cap al més profund : un titular més de la virtualitat tèrbola i fosca. Aquests són els nostres dies.
C. Andrade
Un altre drama humà, que sembla no anar per nosaltres, Carme.
ResponEliminaGairebé simultàniament que enderrocaven el Mur de Berlín, anomenat també de "la Vergonya", alçaven altres murs, tant o més vergonyosos.
ResponEliminaPetjades sobre la sorra que va deixar el mur de la vergonya.
ResponEliminaUna Europa d'ahir, vella, que avui vol ser jove, renaixent de les seves cendres.
La flama apagada, les cendres de sorra rellisquen escampades sobre el mapa dels seus fills. Uns fills amb nous noms, sense sang a les venes, ànimes mortes, inferns de comèdies.
Moltes gràcies pels vostres comentaris, amics.
ResponElimina