L'estiu sense homes

 Siri Hustvedt a L’estiu sense homes (2011), ens ofereix un relat amb alguns elements de tragèdia per la situació personal en què s’ha trobat  la protagonista després del trencament amb el seu marit, però a l’hora conté elements de fina ironia que he agraït amb alguns somriures mentre llegia.

L’estiu sense homes és una d’aquelles històries que et fa sentir molt a prop de la seva protagonista perquè és ella mateixa la que relata en primera persona els fets externs de la seva vida amb la seva mare, amb les amigues de la seva mare, amb les deixebles del seminari d’estiu, amb la filla... totes elles dones. Una anàlisi minuciosa d’una ànima femenina en plena crisi emocional, encara que dit així sona a ambigu i a massa tronat. En realitat ens planteja la vulnerabilitat de qualsevol persona, sigui home o sigui dona davant de situacions incontrolables. L’estiu sense homes, un relat profund, irònic i de molt bon llegir. L'autora, el descobriment de l'estiu.