Incerteses, una paraula que dóna tombs i més tombs al nostre voltant cada dia i a tothora. Incerteses d'aquesta Europa nostra, incerteses en la feina, incerteses de l'estat del benestar, incerteses que ens aboca,- sembla- , a ser cada cop més vulnerables davant els monstres que nosaltres mateixos hem fabricat .
Les incerteses també és un llibre, que encertadament, és a dir el contrari de la incertesa, em va regalar no fa gaire una bona amiga.
Les incerteses (2015), d'en Jaume Cabré, escrit en plena convalescència postpart del seu Jo confesso és un dels llibres que m'ha creat més certeses. Vet aquí la paradoxa. No són incerteses, són un exercici de sinceritat des del jo creador en majúscules que és en Jaume Cabré. Sinceritat a mans plenes i una gran capacitat d'empatia amb el lector que es fa seves les preteses incerteses.
M'he sentit atrapada per les seves reflexions sobre les paraules, sobre el valor dels silenci en la creació artística, sobre aquesta capacitat de parlar de literatura tot parlant de música i de pintura i d'art en general, sobre els neguits de l'escriptor però també del lector,etc.
Incerteses, sí, perquè quan parlem d'art i creació, som al regne de les incerteses, tal com ell ens diu a la darrera frase del llibre. La incertesa és inherent a l'art i a la creació, i tant que sí, però la lectura que en Cabré fa de l'art i la creació no en té res d'incerta, és profunda i plena de saviesa i absolutament transversal, i tot en una prosa que flueix i discorre sense ensurts i amb una elegància natural. Un dels meus llibres de capçalera. Gràcies Cabré.
El dia que no ens preguntem per a què serveix l'art, sinó que en gaudim sense més preguntes, serem una mica més lliures. Les incerteses (2015) Jaume Cabré
L'important de l'amor és que hi hagi misteri, l'important de l'art també.
ResponElimina"Puix que ho diu en Jacme Cabré, escoltem-lo"
ResponEliminaTinc una adreça de correu electrònic, segurament es pot visualitzar en el meu mur, no amb les paraules del protagonista de "El vigilant en el camp de sègol", sinó amb el propi nom del protagonista.
ResponEliminaAquest pròleg en comentari per dir-vos que la meva sensació, en la majoria de vegades, en acabar de llegir un llibre, és la mateixa que experimenta Holden Caulfield, és a dir: "Sé que un llibre m'ha agradat perqué, quan l'acabo, de seguida em venen ganes de coneixer la persona que l'ha escrit ".
"Les incerteses", com "La teranyina"; Senyoria "; "Les veus de Pamano i el" Jo, confés "són llibres en el regne de les incerteses, com diu el mateix Jaume Cabré, és a dir, segueixo coneixent a la persona.
Cabré, tot i no ser un autor fàcil, sempre ens aporta coses. Aqt, el tinc pendent.
ResponElimina