dimarts, 3 de març de 2015

Escriure em salva, diu la Miramelsmots

La literatura,- el llegir i l'escriure - és el meu mitjà particular de transcendir la quotidianitat. La Miramelsmots [i]fa poc en una entrevista- per cert, no us la perdeu-  deia: L'escriure em salva.[ii] És aquest desig de supervivència el que ens punxa per fer de les paraules un joc compartit, segons la Miramelsmots o fer-ne una necessitat personal per explicar-nos a nosaltres mateixos. Aquest seria el meu cas.  En aquest acte de superació de la vida diària  hi ha un punt de fuga cap a terrenys ideals on ens sentim alleugerits, en definitiva més lliures. Llibertat, llibertat, llibertat, el mot sagrat...
Promesos. Marc Chagall. Foto: Carme Andrade

La primera espurna sorgeix de la connexió amb el subconscient que em dicta en forma d’imatge recurrent o d’idea el que més tard esdevindrà material poètic, material narratiu o pictòric. El treball conscient farà la resta, donarà  una primera forma i després una segona, una tercera i així fins concloure el poema o el relat. Altres vegades és una experiència o una vivència en concret que m’alertarà de la necessitat d’escriure sobre allò. En aquest cas, la història personal de cadascú també hi intervé activament, ja que si ens preguntem  perquè ens ha interessat aquesta situació, aquesta vivència i no aquella altra, la resposta la trobarem en els replecs més personals de la nostra experiència.

En Fernand Clemot en el seu article De vuelta al callejón del gato diu que a través de la literatura va trobar la fórmula per eixamplar allò viscut i jo diria que a través del llegir i de l'escriure he trobat la manera de viure més vides i de viure la meva pròpia  amb més intensitat, en certa manera amb un plus afegit d'alguna cosa que es deu semblar força a la felicitat...





[i] Miramelsmots és l’alter ego literari de la comunicadora, gestora cultural i escriptora Núria Pujolàs.

9 comentaris:

  1. Tinc una edat, continuo llegint. Gaudint de la lectura. No sé si, a través d'escriure i llegir, he format la meva persona. No; segurament li he donat forma, l'he madurat, però segur ja estava establerta a aquest efecte, gaudir de la meva elecció.
    Quan no existien les biblioteques públiques, rares avis en aquells anys, ja era un ratolí de biblioteca, de la biblioteca de la Hispano Olivetti, quan les empreses, en general fàbriques, tenien variades dependències; biblioteques, llar d'infants, camp esportiu amb diferents modalitats esportives, esplais etc
    Vaig ser un assidu visitant de la biblioteca de l'Olivetti. La bibliotecària, X, em guardava les novetats.
    Així van ser els meus jocs en anys de blanc i negre, la lectura que em va ajudar a ajuntar lletres, com les ratlles que taquen aquest espai.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És bonica la teva història personal on tu i els llibres us trobeu. M'imagino la bibliotecària, la biblioteca, l'ambient en blanc i negre... Gràcies pel comentari.

      Suprimeix
  2. Si a la Miramelsmots, escriure la salva, ens transmet als seus lectors, la salvació.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ella, com tu i com jo escrivim per salvar-nos de moltes coses, beneïda sigui la salvació!

      Suprimeix
  3. Escriure per viure altres vides, per projectar-se en el passat -allò que no vam poder fer o no ens va donar tmps a fer-, en el present -trobar espais i temps que el dia en dia ens barra-, i en el futur -ai, la corda fluixa del temps!-. escriure, en definitiva, per poder viure amb més intensitat. O, només, per conservar la il·lusió de solidesa pel que hem viscut-.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Passat, present, futur, per viure en el temps i a més amb intensitat. Pel que es veu, això de llegir i escriure ens allarga la vida per tots cantons o si més nó ens l'eixampla. Gràcies pel comentari Eduard

      Suprimeix
  4. Carme, ho has explicat perfectament. Sortir de la quotidianeitat, viure altres vides millors, i tot a partir d'una primera espurna. Ho subscric tot.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, penso que explicat amb unes imatges o altres, tots anem pel mateix caminal...

      Suprimeix
  5. A mi em passa exactament el mateix que diu la Núria. És curiós!

    ResponSuprimeix