dimecres, 29 de juliol del 2015

Dos taüts negres i dos de blancs

Des de sempre m’han seduït les històries que tenen com escenari la Catalunya endins. Els Drames rurals de la Caterina Albert, La vida i la mort d’en Jordi Freginals , la Laura a la ciutat dels Sants, La Punyalada, l'imponent Sots feréstecs i més recentment la tragedia rural de Tor. I ara ha arribat a les meves mans els Dos taüts negres i dos de blancs, d’en Pep Coll.

Els paisatges feréstecs i obscurs on es desenvolupen els fets tràgics a mans d’uns personatges també foscos i feréstecs són els ingredients que m’atrauen i que deuen formar part d’aquest gust pel cantó fosc i ombrívol de la vida i que potser connecten amb el gust infantil per les històries de terror o per aquelles novel.letes costumistes de nens abandonats a la muntanya amb què havia fornit la meva imaginació infantil.
Fotografia: Carme Andrade
Sigui com sigui, la història en sí, aquí és secundària. El que realment m’admira és la llengua amb què està escrita. Aquí la forma supera el fons. Una llengua riquíssima farcida de paraules pròpies del Pallars dites en boques d’una gent que renega, treballa al camp, tenen relacions sexuals i mengen en pallarès. I també és admirable la traça de l’escriptor a situar els fets en plànols diferents i en veus diferents, de manera que al final el lector té una visió calidoscòpica dels fets ocorreguts.
I sempre la guerra. La guerra i les seves conseqüències acompanyen la narració. Personatges del bàndol vencedor després i personatges republicans abans. La barbàrie de l’abans, del mentre i del després.  Com una llosa, sempre la guerra.

4 comentaris:

  1. Ves per on Carme , he llegit tots aquests llibres que dius, perquè el tema rural és el què més m'agrada, la parla com dius tu que és un riquesa per la nostra llengua., els paisatges feréstecs... Quan em pregunten quin és el meu llibre preferit, sempre dic "Solitud".
    Veuràs que aquest també t'agradarà...
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Carme, quina casualitat, l'estic llegint també i estic d'acord. Vaig llegir fa molts anys "La mula vella" del Pep Coll i em vaig divertir molt, però aquesta novel·la l'estic trobant magistral.

    ResponElimina
  3. Jo també me l'estic llegint ara! Quina casualitat! Aquestes obres mestres que no passen de moda, no?

    ResponElimina