Therèse Raquin, d'Emile Zola

Aquesta lectura ha estat motivada per l'adaptació teatral centrada en el personatge femení de la Thérèse Raquin que fa unes setmanes va programar el teatre Fortuny de Reus. 

El monòleg intens i torturat que va interpretar l'actriu va ser l'esperó que em va provocar la lectura de l'original a la recerca de tot allò que s'intuïa en la representació. A la recerca del detall, del context, de l'ambient i de la resta de personatges, importantíssims també per comprendre la tragèdia dels protagonistes.

 Una narració que desplega de forma exuberant la capacitat d'anàlisi psicològica d'aquest monstre del naturalisme que fou Emile Zola. El comportament humà en situacions límit analitzat amb una lupa de molts augments, amb una precisió quirúrgica que posa al descobert nervis, tendons, fàscies, capil·lars i vísceres i tots els elements que constitueixen la matèria descarnada de la psique.

El pas de les passions i el crim al sentiment de culpa i al remordiment.  En aquest trànsit es desenvolupa la tragèdia on es posa al descobert tot allò que és capaç l'ànima humana en unes circumstàncies determinades. Tots els estats d'ànim possibles en aquest interval infernal són analitzats sota un potentíssim focus de llum neutra. No h
i ha rerefons moral ni moralista. El realisme puja de nivell i s'enlaira cap a la dissecció mil·limètrica i freda dels racons més foscos i llòbrecs del comportament humà. L'autor en defensa pròpia davant dels atacs dels seus coetanis va declarar: "No he fet res més que arrencar la bèstia interior d'uns personatges i deixar que actuïn en conseqüència..."

Una narració escrita l'any 1867 però que manté la seva vigència de clàssic i modern l'any 2025. 

C.A.

Un futur radiant, de Pierre Lemaitre. Traducció de Núria Busquet Molist

 L'autor, Pierre Lemaitre,  ens té acostumats a històries personals i familiars en un context europeu determinat. La seva obra constitueix un projecte narratiu de tota una època, ens aproxima als grans relats com ho han fet alguns dels escriptors precedents: A la manera dels Episodis Nacionals del seu admirat Galdós (A. Seoane, El Mundo).

Històries dintre d'un marc històric on els conflictes, siguin guerres calentes o guerres fredes, com és el cas d'Un futur radiant, marcaran la vida i el destí de les persones. La seva mirada sovint àcida i fins i tot humorística ens arriba gràcies a una trama molt ben planificada i a l'eco de les millors novel·les policíaques que unit a una acció trepidant i a alguns girs inesperats enganxen el lector que acaba rendit als peus dels personatges, en especial als dels més vulnerables. 

La història que ens ocupa és la darrera d'una trilogia que narra les vicissituds de la família Pelletier al llarg del segle XX.  Aquí el panorama que se'ns ofereix és el del color de la guerra freda, de les amenaces nuclears, de l'ambient d'hostilitat entre els dos mons sorgits de la segona guerra mundial i la conseqüent lluita d'espies i contra espies. França, Beirut i Praga seran els espais on es desenvoluparà l'acció. I una família que maldarà per continuar mantenint els llaços afectius de tots els seus membres malgrat les diferències  vitals, emocionals i morals. 

C.A.

La dona treballadora

 https://reusdigital.cat/noticies/cultura/assalt-al-cel

Cartes d'amor. Virginia Woolf i Vita Saksville-West

 

La lectura de Cartes d’amor. Virginia Woolf i Vita Saksville-West¹ com totes les cartes entre amants tenen un punt de curiositat i no només literari. En aquest cas l’exposició de sentiments entre les dues escriptores és força descarnada i en alguns moments fins i tot abrupta, altrament però, és una oportunitat per conèixer no només les interioritats sentimentals i psicològiques d’ambdues escriptores sinó el context social i literari del mític grup de Bloomsbury. Així el context literari i social d’aquest grup se’ns presenta força desinhibit, liberal i obert a l’experiència amorosa lliure, cosa sorprenent, tenint en compte que estem en una societat anglesa marcada pel puritanisme. 

El lector se sent atrapat per un llenguatge directe, amb bon sentit de l’humor, però a voltes un punt agressiu i punyent, encara que de vegades ambigu per a qui no conegui totes les dades del context. Un llenguatge ple de complicitats que li confereix un caire intimista, propi d’una relació profunda i apassionada. El compromís i la fidelitat amistosa d’ambdues estarà per sobre de qualsevol veleïtat o possible engany amorós. Amb elles transitem per una Anglaterra benestant i aristocràtica, en especial la de Vita, on els viatges que ara en diríem d’aventura, tenien el tint colonialista d’un Imperi on hi tenia escampats càrrecs administratius i polítics a mig món, cosa que feia possible a la classe benestant viatjar cap a terres llunyanes. El desgavell personal i social que provocaran els timbals de guerra marcarà les vides d’ambdues i la dura realitat fondrà la bombolla on estaven instal.lades.

La fi de la Virginia s’acosta. El 28 de març de 1941 una nota adreçada al seu marit, Leonard, apareixerà al seu escriptori. Llavors va caminar mitja milla fins al riu Ouse, es va omplir les butxaques de pedres i va entrar a l’aigua.

Carme Andrade

1Traducció de Mireia Vidal-Conte. Edicions de la Ela geminada.Girona,2025

El retrat de matrimoni, de Maggie O’ Farrell

 Amb l'estupenda traducció de Marc Rubió Rodon gaudim de la prosa magnífica de l'autora, la irlandesa Maggie O'Farrell. Poètica, plena de detalls, holística, on els personatges fan, pensen i senten i al mateix temps el lector també s'assabenta del que passa a llur voltant. Els núvols, la piuladissa dels ocells, els arbres de fora, la discussió dels guàrdies del castell, els objectes que hi ha a la sala, els quadres, tot plegat ens ajuda a fer-nos una representació plàstica de l'ambient, sovint llòbrec i trist, de les fortaleses i dels castells de l'Europa del segle XVI, espais presó construïts per preservar el poder i restringir llibertats, en especial de la classe servei i de les dones, siguin o no senyores.  

La joveníssima duquessa empresonada entre baranes d'or és l'heroïna valenta però sensible que es fa estimar de seguida pel lector i per a la qual no li desitgem el final que tard o d'hora serà inevitable. La llibertat de la humanitat, la llibertat de les dones, també de la dona aristòcrata, els feminicidis en les classes elevades, l’opressió patriarcal consentida per tota la família, siguin dones, siguin homes i un relat subtil, com una randa però també un relat colpidor com una teranyina filada al voltant de la protagonista que acabarà sent una víctima més de les atrocitats dels poderosos de l'Europa del segle XVI. 

La llum del relat la projecta la protagonista, una resplendor enmig de tanta foscor, de tants silencis i de tanta repressió i una prosa que ens acosta amb molta precisió als intramurs de les parets dels castells. I tal com vèiem en Hamnet, l'excel·lent novel.la de la mateixa autora, també aquí les forces primitives de la naturalesa tenen un lloc privilegiat, ja que actuen com a dipositàries de la força necessària, de l'esperit de lluita i de transgressió que marcarà la vida de la jove protagonista. Soledat, escarni, incomprensió, desamor i finalment la mort, serà el preu que haurà de pagar una dona de l'època pel seu atreviment a desafiar el poder patriarcal de tota una societat. Una dona que farà de la seva força interior la seva supervivència. Lectura molt recomanable.

 © Carme Andrade

Casasses i la seva Notícia de la poesia catalana

 

Enric Casasses a Notícia de la poesia catalana aborda part de la història de la poesia catalana des de Llull fins a Maragall i ho fa amb el seu segell indiscutible de frescor i saviesa acumulada. Sempre és una sorpresa tot el que escriu, en aquest cas fer un repàs de les poètiques diverses que aborda, podria ser una tasca feixuga per al lector, si més no severa i lletraferida, en canvi la seva lectura es transforma en un plaer intel.lectual i sensual, perquè en Casasses sap planejar amb les paraules i sap enlairar-se tot i aterrant a la realitat. No és tant el que diu, que també, ja que en fa una lectura molt personal i interessant, sinó en com ho diu. I destaco un aspecte al qual no acabem d’acostumar-nos-hi. La seva fe apassionada amb la qualitat i grandesa d’alguns dels nostres entre els quals brillen amb llum pròpia els dos astres, per cert clergues, Llull i Verdaguer , i com no el valencià Ausiàs March. Deliciosos són el paratges quan parla del de Folgueroles.

Casasses, un verdaguerià de dalt a baix i un lul.lià també de dalt a baix. I un desmuntador de decadències pessimistes de l’etapa coneguda com de la Decadència. En fi, que la seva lectura ha esdevingut un nou gaudi i com a lectora pura i rasa dic que Casasses també és un dels grans del segle XXI. 

Tots ocells, Wajdi Mouawad

 Edicions del Periscopi ha publicat el text teatral Tots ocells que es representa en l'actualitat amb gran èxit arreu del país.  Mouawad és gran, les seves obres porten moltes impromptes, qualitat, humanitat, tendresa i així aniríem omplint de lloances la literatura del libanès establert al Canadà. Litoral/ Incendis/ Boscos/ Cel... i la magnífica novel.la Ànima, alguns d'aquests títols estan comentats en aquest bloc de lectora. 

Una vegada més W.Mouawad ens posa contra les cordes i davant del mirall. La veritat sempre és massa crua per enfrontar-nos-hi. La veritat i la mentida on ens instal·lem per justificar el  caïnisme i la tendència obsessiva per la destrucció de l'oponent o de l'adversari. 

A Tots ocells, la veritat de la identitat es desvelarà no sense aversió, no sense estupor, no sense negació. No interessa la veritat, no volem saber. El drama dels nostres dies, de les confrontacions entre veïns, del desig de poder, del fort contra el feble...Els drames del món des que el món és món, però tractats des de tots els angles i aquesta és una de les grandeses del plantejament literari de l'autor. Tots ocells està dividit en quatre actes: Ocell de bellesa, Ocell de l'atzar, Ocell de desgràcia i Ocell amfibi, aquest darrer recull la faula que sintetitza la posició superadora, la dialèctica final, l'esperança necessària.

Carme Andrade