Boulder és el segon llibre d'una trilogia. El primer és Permagel i el tercer Mamut. Començar pel mig de forma casual no deurà desmerèixer res, això espero.
Boulder, com el seu nom indica, és una roca. La protagonista és una roca, sí, però no inamovible, una roca de consistència dura i ferma però que arrossega i es deixa arrossegar. Boulder és una bomba de rellotgeria literària on tot és susceptible de ser intens i extrem. 
Una dona que ha transitat a causa de la seva ocupació laboral per espais freds del planeta: Chiloè, El Chalten, Puerto Montt i Reykjavik, aquest darrer és el lloc on es desenvolupa la història personal i la seva relació amb la ciutat, amb les cases, amb les persones, amb la parella, etc. En contrast amb tanta fredor ambiental, Boulder ens ofereix passió, desig i llibertat.
Algú ha dit que és una obra valenta, com si la valentia ja fos una avis raris en literatura, acostumats com estem a històries de dones i homes atrapats en les fragilitats i tovors d'aquesta postmodernitat gairebé malaltissa. Poulder ho és tot menys tova perquè la dona que sorgeix de les seves pàgines es perfila amb les traces del desig i de la desinhibició. Escrita amb foc, la història no presenta cap trama ni cap argument original. L'interès rau en la capacitat poètica d'una escriptura centrada en una mena de monòleg interior on els moviments anímics comporten dolor però també plaer, on es fa difícil posar fronteres i límits a la vida interior d'una protagonista on el desig sexual i el desig de llibertat són com a branques d'un mateix arbre.
En aquest entramat vital sorgeix un fet que determinarà un gir radical a les vides de la parella. La decisió de ser mare biològica d'una d'elles serà el fet que irromprà i que trastocarà de forma sobtada la vida d'ambdues, però en direccions totalment oposades.
I això és tot.
La resta l'esbrinareu si us abelleix llegir-lo. Jo l'he devorat en poques hores.
@Carme Andrade
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada