Sota aquest títol enigmàtic, La roca i l'aire, el filòsof Garrigasait fa referència a un espai que sembla ser un punt d'inspiració en el desenvolupament d'aquest assaig. Ens referim al conjunt arquitectònic d'Olius: l'església medieval i el cementiri.
La roca i l'aire, termes metafòrics per designar l'església, seria l'aire de la cripta on cal mirar amunt i la roca modernista, el cementiri del costat.
Amb un llenguatge de vegades força poètic Garrigasait ens transmet les seves interpretacions i punts de vista amb paraules que traspassen la convencionalitat del llenguatge filosòfic.
L'estructura de l'assaig es resumeix en aquestes dues paraules, la roca i l'aire, amb tota lacàrrega conceptual que comporten. El món d'ahir, la Càbala, els alquimistes, Ramon Llull, Azriel de Girona, el Gènesi, etc i el món modern, Maragall, Verdaguer, Carner, Mompou, Tàpies, etc tot intentant salvar la dicotomia entre l'abans i l'ara, buscant la continuïtat del fet artístic com deutor de l'experiència religiosa.
contempla la grandiositat de la boira.
Al present assaig, no més de cent-vint-i-tres pàgines, l'autor hi exposa algunes de les seves idees al voltant del lligam entre creació i religiositat o si més no, creació i espiritualitat, intentant acostar les dues realitats. Així va seguint la petjada dels autors exposats i d'altres que exemplifiquen els lligams entre creació i espiritualitat sense complexos.
En Garrigasait no fa gaires dies va reivindicar el desacomplexament d'aquell que se sent molt conscient que Qui és plenament modern ha de dir que no hi creu i esmenta tot sovint en Francesc Pujols: Si a l'època de la creença religiosa, fingia que hi creia, a l'època actual de descreença religiosa, hi ha els que fingeixen la descreença.
Els treballs i el pensament d'un filòsof que apunta en una direcció que es vol evitar però que vulguem o no vulguem està present en l'arrel de totes les cultures, com és el del lligam entre l'art i l'espiritualitat.
@Carme Andrade
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada