Tot allò que em mou i em commou. Carme Andrade
Silenci en la fosca i llum en el poema.
Des de el miradorun mar sense escumejafeia arribà poc a pocper els camins de fumuna espessa boiradesfigurant la imatgede la vall entre els pinsMirant a daltnomés el mar de boira espessadeixa veure les ones de cotó.La remor de la plujadesdibuixa les petjades d'ahir.
i la música que brolla rialleramentre tu escrius aquest poema...
Silenci en la fosca i llum en el poema.
ResponEliminaDes de el mirador
ResponEliminaun mar sense escumeja
feia arribà poc a poc
per els camins de fum
una espessa boira
desfigurant la imatge
de la vall entre els pins
Mirant a dalt
només el mar de boira espessa
deixa veure les ones de cotó.
La remor de la pluja
desdibuixa les petjades d'ahir.
i la música que brolla riallera
ResponEliminamentre tu escrius aquest poema...