Avui fa 20 anys Ovidi que ja no hi ets... Dibuix i fotografia: Carme Andrade Tot explota pel cap o per la pota Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra esforça, creixent. Les molles volen al vent, diuen: “si no et donen, pren”. No és de lladres dir amén, quan la suor del que fem, no l'eixuga el que rebem. Mullem d'hora al qui ens la pren. És qüestió de saber clar fins quan hem de treballar per al sou que ens fan guanyar per al sou que ens fan guanyar. Llavors ja podrem jutjar el que vol dir explotar. Conscients de l'explotació, no hi haurà més solució que aprofitar l'ocasió i, allò que es diu amb passió, fer valer la nostra raó. Perquè... ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra esforça, creixent. Les molles volen al vent, les molles volen al vent, les molles volen al vent. (Ovidi Montllor)