dimarts, 10 de març del 2015

Avui fa 20 anys Ovidi que ja no hi ets...

Dibuix i fotografia: Carme Andrade

















Tot explota pel cap o per la pota

Ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra esforça, creixent.
Les molles volen al vent,
diuen: “si no et donen, pren”.
No és de lladres dir amén,
quan la suor del que fem,
no l'eixuga el que rebem.
Mullem d'hora al qui ens la pren.
És qüestió de saber clar
fins quan hem de treballar
per al sou que ens fan guanyar
per al sou que ens fan guanyar.
Llavors ja podrem jutjar
el que vol dir explotar.
Conscients de l'explotació,
no hi haurà més solució
que aprofitar l'ocasió
i, allò que es diu amb passió,
fer valer la nostra raó.
Perquè... ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra esforça, creixent.
Les molles volen al vent,
les molles volen al vent,
les molles volen al vent.

(Ovidi Montllor)

1 comentari:

  1. És molt bona aquesta cançó. Els Mesclat també la van versionar. Un bon dia per llegir-ne la lletra i millor encara per escoltar-la per l'Ovidi.

    ResponElimina