dijous, 19 de febrer de 2015

A la intempèrie

Fotografia: Carme Andrade
Tens els braços tenyits de sang i un esqueix primíssim de la teva carn penja del filferro al costat de l' esquinçall del xandall que t' ha abrigat fa unes hores. El vent allevantat bufava fort i el balanceig dels cossos enmig de la foscor salada del mar t'ha endormiscat bona part de la travessia. Tens el cap encara tèrbol però les cames fortes. Ets poltre jove.
No saps quan, no saps què, però sents que ets carn amb vida, sang a les venes , sang i somnis de colors penjats al mur d' Europa. Avui seràs un titular més.

Europa, Europa, tanca't amb pany i  forrellat i menja’t la teva pròpia carn, fagocita tot allò que no t’és propi,- anticossos que ignores - .
Europa que mors en la teva gàbia d'or, la saba nova t’encalça i tu et mostres covard…Sang i somnis a les venes joves. Els deixes a la intempèrie fins que les onades se'ls enduen cap al més profund : un titular més de la virtualitat tèrbola i fosca. Aquests són els nostres dies. 

C. Andrade

4 comentaris:

  1. Un altre drama humà, que sembla no anar per nosaltres, Carme.

    ResponSuprimeix
  2. Gairebé simultàniament que enderrocaven el Mur de Berlín, anomenat també de "la Vergonya", alçaven altres murs, tant o més vergonyosos.

    ResponSuprimeix
  3. Petjades sobre la sorra que va deixar el mur de la vergonya.
    Una Europa d'ahir, vella, que avui vol ser jove, renaixent de les seves cendres.
    La flama apagada, les cendres de sorra rellisquen escampades sobre el mapa dels seus fills. Uns fills amb nous noms, sense sang a les venes, ànimes mortes, inferns de comèdies.

    ResponSuprimeix
  4. Moltes gràcies pels vostres comentaris, amics.

    ResponSuprimeix