Esllanguits els darrers mots,
ofegats per poderoses remors en onades de creixent puixança,
unes veus furtives embasten
maldestres-
nit rere nit, un nou vestit,
fet d'esquinçalls i d'esperances.
Carme Andrade. Els cercles obstinats (2013)
Ara mateix, Carme, no solament m'identifico a mb aquest poema, sinó que fins i tot m'agradaria haver-lo escrit jo. :DD espero que no et molesti la meva "enveja" de bon rotllo.
ResponEliminaM'agrada haver descobert el teu blog. Gràcies per venir a la Via de blogs.