dijous, 4 de juliol de 2013

Cubans i cubanes

En el nostre viatge pel país cubà  hem tingut la sort de poder parlar i compartir moltes estones de xerrera amb persones molt diverses. En totes elles hi hem trobat un interès per expressar-nos les situacions personals i familiars, en totes elles hi hem descobert un cor senzill i planer que malgrat les dificultats demostren la seva capacitat per  fruir del carrer, de la música i de la bona cooperació entre els veïns.
 Algunes històries et commouen per les mancances a què es veuen sotmesos i per la precarietat del seu dia a dia. La possibilitat d'allotjament en cases particulars fa que el contacte sigui natural i que es presti a fer llargues tertúlies amb els amos de la casa, encara que no tots estan disposats a parlar amb els turistes que els visiten. Alguns d'ells, professionals fins fa poc que exercien en algunes de les empreses estatals, han canviat d'activitat laboral i ara es dediquen exclusivament a tenir les habitacions a punt per al possible turista que passi per casa seva. Economistes, enginyers i professors han fet un canvi radical, cosa que els proporciona molt de temps lliure i el més important, - vista la situació econòmica de les famílies- ,  una situació econòmica altament favorable en relació a l'anterior, de tal manera que les entrades de divises en una sola nit de lloguer equival en molts casos al sou  mensual anterior com a professors o comptables d'una empresa. Aquest fet està generant petites reactivacions econòmiques que podrien arribar a millorar l'economia de la població, encara que el fet de la manca d'abastiment de productes bàsics complica i agreuja la situació.
Les persones que no tenen la possibilitat de llogar habitacions han de mirar de completar el migradíssim sou amb els tripijocs més imaginatius possibles. Els joves veuen el turisme com una possibilitat de millora i molts d'ells renuncien a la universitat per poder treballar en algun dels establiments hotelers de la costa; els càlculs els fan ràpidament,  un parell de propines en divises al dia suposen el salari que obtenen per un dia sencer de treball. Les persones de més edat descriuen la seva situació amb molt més pessimisme; sovint el no poder tenir a l'abast la medicació necessària per a les seves malalties produeix inevitablement una frustració i un malestar molt evident.
Els nens uniformats camí de l'escola alegren els camins i els barris de les ciutats. Cada escola o cada poble adopta un color diferent en el vestit però el disseny és homogeni per tots. Les seves carteres contenen els plumiers semblants a aquells que vèiem fa molts anys a casa nostra , de fusta i amb compartiments; els llibres de matemàtiques i de llengua també recorden els de fa uns quants anys  i els quaderns són plens d'anotacions referents a l'esperit revolucionari i als pares de la pàtria, sense oblidar les referències obligades a les dates significatives de la història recent del país. La cal.ligrafia és perfecta i l'ordre i la pulcritud també són valors ben significatius. Les escoles estan obertes i amb el permís del director o de la directora t'hi pots passejar sense problemes, aquest fet el facilita el clima calorós que obliga a tenir portes i finestres ben obertes com a sistema natural de refrigeració.
La gent ocupa els carrers a partir del vespre; al migdia els que no treballen, dormiten asseguts davant del televisor i amb molta sort davant d'un ventilador. La televisió, amb dos únics canals, el propi del país i el canal sur de Veneçuela emeten programes patriòtics, algunes pel.lícules semblants als que s'emetien en Cine de barrio de la TVE1 i   retransmissions de partits de bèisbol i de futbol. Els documentals sobre les belleses naturals del país també formen part de la programació del canal estatal. Alguns caps de setmana programen pel.lícules relativament modernes, de factura llatina.
Les famílies que s'ho poden permetre durant el cap de setmana acompanyen els nens a la fira, a menjar  una pizza o a prendre un gelat. Els joves i no tan joves reserven el rom per al cap de setmana sense oblidar la música i el ball, la salsa, el merengue, la cúmbia, el son. Els pocs cinemes que vam veure estaven sense programació o amb programació molt escassa, així com els teatres, alguns d'ells tancats i altres en restauració com és el cas de l'esplèndid edifici del teatre de L'Havana. Els cayos paradisíacs estan reservats per als turistes,  si bé hi ha zones on els habitants del país  poden gaudir de les bones platges sense problemes, com és el cas d'una part de platja de la península de Varadero. La vida aparentment a l'illa transcorre sense gaire daltabaixos amb el rerefons sempre de les cançons i de les maraques.

Cap comentari:

Publica un comentari