dissabte, 28 de gener de 2012

Salvatgement innocents II

Pertanyo -per força- a un país que  jutja impunement l'acció d'un jutge que es va atrevir a restituir la memòria dels morts pel franquisme  i pertanyo a un país  que calla o es desentén davant l'espectacle d'un judici no a un jutge només, sinó a la memòria de tots aquells que sofriren i moriren en la defensa dels valors democràtics. Aporto el meu petitíssim gra de sorra no exempt de ràbia i amargura,  en record de tots ells i reivindico la memòria necessària que ens fa lliures.

Salvatgement innocents II

Plou
als petits fossars
de les humils esglésies bretones.
A la gran pedra entre molses
noms
sempre presents:
els morts per la llibertat

Venteja
als nostres cementiris de pedra i sal.
La gran pedra de l'oblit
s'abat feixuga.
Sempre absents
els nostres morts per la llibertat

La desmemòria:
           programada
                  volguda
                            salvatgement consentida

Al cor creixen  argelagues.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada