Pertanyo -per força- a un país que jutja impunement l'acció d'un jutge que es va atrevir a restituir la memòria dels morts pel franquisme i pertanyo a un país que calla o es desentén davant l'espectacle d'un judici no a un jutge només, sinó a la memòria de tots aquells que sofriren i moriren en la defensa dels valors democràtics. Aporto el meu petitíssim gra de sorra no exempt de ràbia i amargura, en record de tots ells i reivindico la memòria necessària que ens fa lliures.
Salvatgement innocents II
Plou
als petits fossars
de les humils esglésies bretones.
A la gran pedra entre molses
noms
sempre presents:
els morts per la llibertat
Venteja
als nostres cementiris de pedra i sal.
La gran pedra de l'oblit
s'abat feixuga.
Sempre absents
els nostres morts per la llibertat
La desmemòria:
programada
volguda
salvatgement consentida
Al cor creixen argelagues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada