diumenge, 15 de gener de 2012

El poni roig

En una traducció excel.lent del reusenc Joaquim Mallafré, el relat de John Steinbeck ens transporta a un temps i a un espai allunyats dels nostres, els Estats Units d'Amèrica  i al segle XIX , però amb uns personatges que ens els fem nostres des de les primeres planes.
 El petit Jody; en Billy Puck, mosso de la granja; Carl, el pare, i la mare ( sense nom? ) conformen un petit univers de relacions personals, habitans d'una granja enmig d'una natura sempre present en el relat, on l'aigua, el xiprer, el vol dels ocells, el soroll del vent i els silencis són molt més que un decorat, van més enllà i ens remeten a l'univers simbòlic que ens vol transmetre l'escriptor. Relat ple de silencis i solitud d'un nen preadolescent que descobreix el dolor de l'absència en la mort del seu petit poni, regal inesperat del pare.
De fet, hauríem de parlar de quatre petits relats dintre del llibre. Dels tres relats restants, n'hi hauria dos que connecten amb la vellesa i en certa manera en la saviesa de la vellesa, protagonitzats per dos personatges, un és l'avi que arriba a la granja de visita i amb qui el noi es relaciona amb tendresa  i en l'altre un personatge també vell, oriünd de la terra on hi ha la granja i que vol morir a la terra on va nèixer. Un quart relat estaria en la línia temàtica del primer. Un nou regal del pare, una nova possibilitat de ser feliç amb un poltre acabat de nèixer però amb un  final incert.
La descoberta del dolor i la mort com a inherents de l'aprenentatge vital d'un noi preadolescent en un mitjà cent per cent rural.
Molt recomanable també pel lèxic adequat i proper  que ens proporciona la traducció realitzada en l'edició acuradíssima del Cercle de Viena, editors.

Cap comentari:

Publica un comentari